Incineradora de Cercs, Residus i Energia; part de la solució o part del problema?

BIBLIOGRAFIA 

Incineradora de Cercs. (2020). Aquiberguedà.cat. https://www.aquibergueda.cat/tag/incineradora-de-cercs/ 

Investigan las obras para convertir una central térmica en una incineradora de residuos industriales en Cataluña. (2020). El Mundo. https://www.elmundo.es/cataluna/2020/11/18/5fb5546c21efa0d94e8b462d.html 

La incineradora de Cercs suma opositores. (2019). El Pais. https://elpais.com/ccaa/2019/11/30/catalunya/1575135048_129570.html 

La Generalitat tomba el projecte per fer una incineradora de residus a Cercs. (2020). Regió 7. https://www.regio7.cat/bergueda/2020/08/06/generalitat-tomba-projecte-per-fer-49980391.html 

MASSIVA OPOSICIÓ A UNA INCINERADORA AL BERGUEDÀ. (2019). Directa. https://directa.cat/massiva-oposicio-a-una-incineradora-al-bergueda/ 

La plataforma Anti-Incineradora de Cercs. (2020). Diari de Barcelona. https://www.diaridebarcelona.cat/w/plataforma-antiincineradora-cercs 

Alcaldes i alcaldesses es posicionen en contra del projecte de la incineradora de Cercs. (2019). Consell comarcal Berguedà. https://www.bergueda.cat/alcaldes-i-alcaldesses-es-posicionen-en-contra-del-projecte-de-la-incineradora-de-cercs/ 

El Consell Comarcal del Berguedà s’oposa a la incineradora de Cercs però no suma majoria per entrar a la plataforma. (2019). Aquí Berguedà. https://www.aquibergueda.cat/2019/11/06/el-ple-del-consell-comarcal-del-bergueda-soposa-a-la-incineradora-de-cercs-pero-no-suma-majoria-per-entrar-a-la-plataforma/ 

La PAIC descobreix que els terrenys on es faria la incineradora són emprius, i per tant, amb ús comunitari. (2021). Nació Berguedà. https://www.naciodigital.cat/bergueda/noticia/23091/paic-descobreix-terrenys-es-faria-incineradora-son-emprius-tant-amb-us-comunitari 

L’Ajuntament de Cercs obre expedient al promotor de la incineradora a la central tèrmica. (2020). Regió7. https://www.regio7.cat/bergueda/2020/02/19/l-ajuntament-cercs-obre-expedient-50019616.html 

MASSIVA OPOSICIÓ A UNA INCINERADORA AL BERGUEDÀ. (2019b). Directa. https://directa.cat/massiva-oposicio-a-una-incineradora-al-bergueda/ 

Una empresa vol transformar la tèrmica de Cercs en una incineradora. (2019). Quadern EL PAIS. https://cat.elpais.com/cat/2019/10/09/economia/1570645817_914790.html 

6.C.b. Industrial Waste Incineration. (2009). https://www.eea.europa.eu/publications/emep-eea-emission-inventory-guidebook-2009/part-b-sectoral-guidance-chapters/6-waste/6-c/6-c-b-industrial-waste-incineration.pdf 

Incineración de Residus Industriales con valorización. (2019). https://www.miteco.gob.es/eu/calidad-y-evaluacion-ambiental/temas/sistema-espanol-de-inventario-sei-/090202-incinera-rindustr-valoriz_tcm35-456068.pdf 

DIRECTIVA (UE) 2018/850 DEL PARLAMENTO EUROPEO Y DEL CONSEJO de 30 de mayo de 2018 por la que se modifica la Directiva 1999/31/CE relativa al vertido de residuos (Texto pertinente a efectos del EEE). (2018). http://www.boe.es/doue/2018/150/L00100-00108.pdf 

DIRECTIVA 2000/76/CE DEL PARLAMENTO EUROPEO Y DEL CONSEJO de 4 de diciembre de 2000 relativa a la incineración de residuos. (2000). https://www.juntadeandalucia.es/medioambiente/portal_web/web/temas_ambientales/residuos_2/marco_normativo/directiva2000_76.pdf 

DIRECTIVA (UE) 2018/850 DEL PARLAMENTO EUROPEO Y DEL CONSEJO de 30 de mayo de 2018 por la que se modifica la Directiva 1999/31/CE relativa al vertido de residuos. (2018). http://www.boe.es/doue/2018/150/L00100-00108.pdf 

Guía de valorización energética de residuos. (2009). Fenercom. 

Valorización energética de residuos urbanos en España y Andorra: huella de carbono y comparativa con depósito en vertedero. (2021). g-advisory. 

A Wasted Opportunity? EU environmental standards for waste incineration plants under review. (2018). EEB. 

IMPACTE ECONOMIC DE L’ACTIVITAT TURISTICA AL BERGUEDÀ. (2013). https://www.diba.cat/c/document_library/get_file?uuid=001e3002-faab-4fee-b00b-98289d8d5ceb&groupId=74348 

El litoral maresmenc en perill

Integrants del grup: Júlia Batlle, Júlia Coromina, Nil Ortega, Aleix Carlos

BIBLIOGRAFIA:

  • Ajuntament del Masnou, 2021. Issuu. Exposició preservem el litoral. [en línia] Disponible a: < https://issuu.com/ajuntamentmasnou/docs/expo_preservem_litoral
  • J.B., 2021. Ràdio Pineda, La Plataforma Preservem el Litoral del Maresme rebutja el projecte del Ministeri de fer espigons i dragats de sorra a les platges, [en línia] Disponible a: < https://www.radiopineda.cat/node/16271
  • Òmnium Maresme. Què es vol fer a les nostres platges? (2021). [en línia]. Disponible a:< https://www.youtube.com/watch?v=osxBOrOY_1g [consultat 6 de maig de 2021]. 
  • Senado. (2021). Moción Consecuencia de Interpelación sobre la estrategia de actuación del Gobierno en la comarca del Maresme, en la provincia de Barcelona, respecto a los estudios de dinámica litoral y en relaciones con la defensa y mejora de las playas con problemas erosivos, considerando los efectos del cambio climático. Núm. exp. 670/00006.

L’abocador de Nerva: a la vora del col·lapse

El pla d’ampliació de l’abocador de Nerva a Huelva, colmatat amb residus perillosos des de fa anys, amenaça la ciutat i el potencial paisatgístic de la Cuenca Minera del Rio Tinto-Nerva.


Adrià Adalid  Joel Hernández  Raúl Prieto  Ferran Trullén   Pol Varela

PARAULES CLAU

Economia circular. Abocador. Rio Tinto. Gestió de residus. AAI. Mobilització ciutadana. Nerva.

KEYWORDS

Circular economy. Landfill. Rio Tinto. Waste management. IEP. Citizen mobilization. Nerva.

Resum: el nou supermercat de residus tòxics i perillosos d’Europa

Nerva, un petit poble situat a la província de Huelva, consta amb un abocador de residus tòxics i perillosos situat a tan sols 700 metres del poble. Des de la seva inauguració  l’any 1998, l’abocador recull anualment milers de tones de residus altament perjudicials provinents de diferents punts arreu del món, fet que infringeixen diversos acords que es van establir per a la instal·lació de l’abocador a la zona.

Les protestes contra l’abocador no han cessat des de la seva obertura, període en el qual es van convocar més de 1000 manifestacions a ritme diari, encara continuen en temps en què la gestió de residus i el negoci que la domina estan desfassats.

Actualment el focus del problema radica en la nova autorització que demana l’empresa encarregada de la gestió per implantar un negoci amb els residus de gran part de món, creant un gran supermercat de gestió i tractament de residus tòxics i perillosos.

Summary: Europe’s new supermarket of toxic and dangerous residues

Nerva, a small town in the Huelva province, counts with a dump filled up with toxic and dangerous waste only 700 meters from the town. Inaugurated in 1988, this dump takes in thousands of tons of hazardous waste every year coming from other countries, a fact that breaks the conditions in which the dump was built, and which are very harmful for the local inhabitants.

Demonstrations against the dump have not stopped since its opening, when more than a thousand were organised day to day and still are going on.

At the moment the conflict is around the petition made by the company who owns the dump, who have the intention of setting up a waste vending and processing business, that would cause an even worse impact in the area and would need way bigger facilities.

El sorgiment de l’idea i el mètode de treball

Vam escollir aquest tema a través d’un Tweet que vam veure a les xarxes. El professorat ens va animar a prendre aquesta decisió també. Arran de l’elecció del tema, vam començar a cercar informació. Vam veure que moltes entitats ecologistes locals i mitjans de comunicació locals seguien de ben a prop la problemàtica. Això ens va fer comprendre el rerefons de l’abocador a la població dels voltants. Un article realitzat per José García Rey ens va ser molt útil, ja que descriu de ben a prop la problemàtica i els moviments ecologistes. A mesura que vam anar fent les pràctiques, vam analitzar els diferents actors implicats. Més tard vam elaborar un mapa on hi vam representar la procedència dels residus de l’abocador. Els resultats eren impressionants.

Per reflectir aquests resultats, vam fer un càlcul estimat per saber quants barrils de petroli eren necessaris per fer el trajecte de Sevilla a Nerva. Doncs bé, aquesta xifra no deixa a ningú per igual… Es necessiten 23.744 barrils a l’any! Cal recordar que aquest càlcul no compta els llargs trajectes que fan els residus des de països sud-americans o de l’Àsia. Sabent tot això, ens preguntem… Val la pena fer una despesa tan gran per abocar residus? No podem optimitzar els recursos?

Marc teòric

En aquest conflicte es poden observar dues postures clares, la de l’empresa que gestiona l’abocador i la de la població que presenta una postura contrària. Des de l’empresa es busca l’eficiència, sense entrar en judicis de valor entrant en joc l’òptim paretià, perquè el benefici de l’abocador implica minvar el benestar dels ciutadans.

Aquest benefici econòmic és perseguit de forma immediata, descomptant el futur a conseqüència d’aquesta impaciència: “Meglio un uovo oggi che una gallina domani”, és a dir, millor un ou ara mateix que una gallina demà. Del cert sabem que els abocadors no són instal·lacions sostenibles, ja que són l’última parada d’un model lineal econòmic que genera recursos que no podem aprofitar. Aquest model es basa a obtenir recursos naturals, produir productes, consumir-los, i obtenir residus que acaben a instal·lacions com la de Nerva on s’hi estableixen per l’eternitat.

L’economia circular en canvi és un model que elimina aquesta possibilitat. Kirchherr et al., (2017), defineix l’economia circular com: “un sistema econòmic que es basa en models de negoci que substitueixen el concepte de fi de vida per la reducció, reutilització, reciclatge i recuperació de materials en processos de producció/distribució i consum, operant així a nivell micro (productes, empreses, consumidors), nivell meso (parcs eco-industrials) i nivell macro (ciutat, regió, nació i més), amb l’objectiu d’aconseguir un desenvolupament sostenible, que implica crear qualitat ambiental, prosperitat econòmica i equitat social, en benefici de les generacions actuals i futures”.

Segons l’Ellen MacArthur Foundation el 2015 l’economia circular es basa en tres principis:

  1. Conservar i millorar el capital natural controlant les existències finites i equilibrant el flux de recursos renovables. 
  2. Optimitzar els rendiments dels recursos fent circular els productes, els components i els materials en ús a la màxima utilitat en tot moment tant en cicles tècnics com biològics.
  3. Fomentar l’efectivitat del sistema evitant o eliminant les externalitats nota negatives, com la contaminació de l’aigua, l’aire, sòl i acústica, el canvi climàtic, les toxines, i efectes negatius per la salut relacionats amb l’ús de recursos.

Veiem que aquests principis expliquen una possible solució al problema dels abocadors, però aquest model necessita d’una acció conjunta i coordinada per part de tots els stakeholders, que potser no estan del tot interessats a causa de la manca de visió sostenible cegada per la fam de diners. Segons Ecologistes en Acció el 2016 els 124 abocadors d’Espanya van generar 12.500 milions d’euros. Aquesta dada de fa cinc anys amb seguretat ha anat a l’alça, ja que la generació de residus no minva sinó  que incrementa cada any, fent una passa enrere en el camí a la sostenibilitat cada cop que un residu arriba a un abocador. Aquestes plantes tenen una esperança pèssima a llarg termini: estan destinades a reblir-se i comprometen una zona per sempre, com podria ser la Conca Minera de Riotinto, que té un valor geològic, paisatgístic i cultural quant a la societat, impossible de canviar per res.

Doncs, estem veient com l’economia lineal depredadora de recursos i amb set de capital està deixant poblacions com Nerva amb els residus de tot un sistema econòmic que a poc a poc va consumint els seus recursos, en perjudici de la ciutadania i també del planeta en general.

La històrica lluita del poble de Nerva

L’origen de la història comença l’any 1995, on el govern andalús, governat Partido Socialista Obrero Español de Andalucía (PSOE-A) i presidit per Manuel Chaves, va impulsar l’anomenat Complejo Medioambiental de Andalucía. Aquest projecte consistia en la construcció d’un abocador de residus industrial amb capacitat, en una primera fase, de 3 milions de tones (en deu anys) i un altre abocador de residus tòxics i perillosos amb una capacitat de 300.000 tones en primera instància i només per a residus rebutjats a Andalusia. La idea es va plantejar a desenes d’ajuntaments, aquest havien d’aprovar el projecte amb una declaració d’interès social a favor de la infraestructura. Arran d’això, els ciutadans de tots els pobles que es van oferir, es van organitzar, formant plataformes i aturant el projecte per pressió social.

No va ser fins a mitjans de l’any 1995 que el complex de tractament de residus va ser acceptat per un ajuntament, el de Nerva. El seu Alcalde, José Villalba (PSOE), va impulsar el projecte amb el suport dels consellers de medi ambient de la Junta Andalucía,  Manuel Pezzi i José Luis Blanco (PSOE-A). Les condicions d’aquest eren: la reducció anual de residus, un control exhaustiu i que els residus fossin de procedència exclusivament de la Comunitat Autònoma d’Andalusia, concretament de Huelva, Cadis i Sevilla. A més, se’n van convèncer que es teixirà una xarxa econòmica molt potent a la província.  

Des de llavors, la ciutadania en contra va començar a organitzar-se i intentar parar-ho.

El setembre del 1995, es va dur a terme la primera assemblea contra la instal·lació de l’abocador a Las Zarandas (Nerva), antiga planta de tractament de minerals, organitzada pels afectats que temps després formarien La Plataforma Antivertederos

L’any 1997 es va començar a construir la primera fase de l’abocador amb la vigilància dels Grups de Reserva i Vigilància (GRS) de la Guàrdia Civil. 

Aleshores, es van celebrar actes com manifestacions, cassolades, tancaments en edificis públics, vagues de fam, talls en carreteres, etc. En total, aquells anys se’n van comptabilitzar més de 300 expedient sancionadors, 20 detencions, 30 judicis i tota classe de subpressions per part de les forces policials i polítiques. 

Una dècada després, es va propiciar un dels escàndols més propagats pel que fa a l’abocador de Nerva. Una matinada de la Setmana Santa de l’any 2011, una patrulla del Seprona de la Guàrdia Civil, va denunciar els actes criminals de 3 operaris i el responsable de la planta de residus per abocar lixiviats provinents d’un dels vasos de l’abocador, directament a la conca del Rio Tinto. El cas se’n va arxivar.

Un any després, en 2012, la Junta Andalusia va declarar que l’abocador estava reblert des de fa anys. 

El 2014, Ecologistas en Acción denuncia que hi ha hagut una ampliació de l’Autorització Ambiental Integrada sense participació ciutadana (30 dies per presentar al·legacions). Amb aquesta ampliació, l’abocador va poder dipositar amiant en un dels vasos de materials no perillosos.

En l’actualitat més pròxima, DSM, Soluciones Medioambientales de Ditecsa (2017) passa a ser l’empresa gestora. L’entitat pretén aprofitar-se del mercat del reciclatge i de les noves energies per obrir un front de 4 negocis: fabricació de combustibles sòlids a partir de dissolvents, una planta de peces de vehicles en desús per la seva posterior venda, una caldera de biomassa que fins i tot pot cremar pneumàtics, una planta de tractaments de residus líquids i una de tecnosols.

Per aconseguir aquest gran nou projecte, DSM va tramitar l’AAI el març de l’any 2020, durant la Primera Epidèmia Contemporània, la COVID-19. Fet que estava premeditat per part de l’empresa gestora i molt segurament l’administració. La situació ja sabem quina era llavors; pandèmia mundial, els hospitals col·lapsats, declaració de l’estat d’alarma i pànic generalitzat… Va ser una estratègia perfecta per estalviar-se les al·legacions de les entitats en contra de l’abocador i encara més de la seva segona ampliació.

Actualment l’AAI està pendent de resolució, ja que s’ha retardat per les pressions dels col·lectius ecologistes i els actes que un cop estabilitzada la pandèmia es van tornar a dur a terme.

L’abocador trenca en dos la ciutadania

Actualment i com s’ha comentat el pla d’ampliació de l’abocador està en valoració. 

Aquesta ampliació s’ha traslladat a la ciutadania com una oportunitat per a apropar les instal·lacions a un model d’economia circular, millorant la gestió dels residus.
La realitat és que les intencions rere l’ampliació són òbvies: augmentar la capacitat de l’abocador per rebre més residus, al seu torn més perillosos. A més a  més, convertiria Nerva en, com diu la plataforma Nerva Salud y Dignidad, un mercadillo de los residuos. Aquest fets els refuten les dades extretes de l’Informe relativo a la producción y gestión de residuos peligrosos en andalucía, año 2018.

Figura 2: Extret de Informe relativo a la producción y gestión de residuos peligrosos en Andalucía, año 2018.

S’observa com la producció de residus perillosos a Andalusia no és ni la meitat del total de la gestió final. S’entén que la diferència entre la producció i la gestió és igual a una quantitat de residus que aporten benefici alhora de gestionar-los. I tot gestionat per una administració pública organitzada piramidalment i per empreses privades amb interessos purament econòmics. 

No seria necessari l’ampliació de l’abocador de Nerva, únic abocador que tracta actualment residus d’aquestes característiques en Andalusia, si no fos perquè la tendència d’importacions i gestions de residus perillosos està a l’alça. Es pot observar en la següent infografia.

Figura 3: Extret de Informe relativo a la producción y gestión de residuos peligrosos en Andalucía, año 2018

El Plan de Prevención y Gestión de Residuos Peligrosos de Andalucía 2012-2020 limita la gestió de residus perillosos a 13.337 t.  Per tat la presentació de l’AAI és una declaració d’intencions, l’augment de la limitació.

Per tant, els efectes negatius sobre la població de l’abocador només s’agreujaran. Més tràfic de camions, que en els últims anys ja ha provocat diversos accidents compromesos per les substàncies que transportaven. Més residus, que són tòxics i produeixen olors desagradables, ja insuportables per a la població local. Més abocaments al riu Tinto, que ja ha patit l’activitat de l’abocador. Més consum energètic encara. Més contaminació tant atmosfèrica com edàfica, així com acústica. Més, més i més que es resumeixen en més negatives a la població i al medi ambient.

Més enllà, el conflicte també té dividida a la població local. Una cultura minera que ja s’està jubilant se sent confosa amb aquesta situació. Hi ha qui pensa que aquest abocador i les seves ampliacions faran prosperar la zona i que donaran treball a les noves generacions ara que la mineria comença a deixar-se enrere. Per altra banda, hi ha una segona part de la població que se sent farta amb l’abocador actual i que està en rotunda contra a aquest i la seva ampliació.

La plataforma Nerva Salud y Dignidad manifesta un seguit de coses com la sorpresa per l’acarnissament per part de la Junta d’Andalusia la qual va en contra d’una població que encara mostra cicatrius dels enfrontaments als carrers causats per la imposició de la instal·lació. També manifesten que han estat testimonis d’un gran nombre d’incompliments per part de les administracions produïts en les últimes dues dècades. Afegeixen que Nerva que fa massa temps que està fent un esforç altruista carregat de generositat i solidaritat que ha estat constantment despreciat pels que tenen el poder causant la submissió de la població en el moment de prendre decisions. Defensen que han de dur a terme un esforç per demostrar que són una població tolerant i dialogant per aconseguir que no es repeteixin els errors passats i tenen molt present que la convivència entre els ciutadans no existirà des del silenci dels disconformes sinó des del debat civilitzat i l’acceptació dels postulats de la majoria, és a dir, que s’ha de fer des de la unió, el diàleg i el respecte, fent així una crida a tots els veïns i veïnes de Nerva per a que es sumin a aquesta iniciativa ciutadana deixant ben clar que no es pot oblidar ni per un sol instant que s’han de salvaguardar els interessos laborals dels treballadors i treballadores exigint el reconeixement tant econòmic com ambiental que el seu municipi es mereix per la permanència de milers de tonelades en el seu terreny, fins i tot després del tancament, manifesten la seva rotunda negativa enfront el projecte i demanen a l’Ajuntament de Nerva constitueixi una taula de diàleg social amb la major brevetat possible i que sota d’uns estrictes paràmetres de pluralitat, informació i transparència garantitzi un procés participatiu on el poble de Nerva pugui exercir la seva expressió lliure a través d’una consulta vinculant sobre la clausura final de l’abocador.

Conclusió

A tall de cloenda, l’abocador de Nerva ha estat una problemàtica important per a la població de la zona a causa del gran nombre d’adversitats tant ambientals com socials que ha implicat. Des d’un inici s’ha vist com la població ha expressat la seva negativa envers el projecte de l’abocador, però els organismes reguladors, els quals tenen el poder han fet de les seves aplicant modificacions de l’AAI per acabar sempre o ampliant l’abocador o permetent l’entrada de residus més perillosos com l’amiant tot i la negativa de la població. El conflicte segueix actiu i en espera de la resolució de l’última AAI, el poble de Nerva segueix estant en contra de la infraestructura i segueix demanant el tancament de les instal·lacions.

Bibliografia: