La caça de balenes: legalitat, subsistència i trencament de tractats.
Des de fa uns quatre segles, es practica la caça de balenes i de cetacis en general, als oceans del planeta. I és que aquests animals són un recurs natural d’on es pot extreure abundant quantitat de productes interessants pels humans: tonelades de carn, pell, oli de balena, esperma i glàndules endocrines (per a fer productes cosmètics), i ambre.
El que passa és que, com és habitual, els éssers humans portem els recursos que els dóna la Terra més enllà dels límits sostenibles, i acabem perjudicant el planeta. La caça indiscriminada de cetacis ha portat moltes espècies a la frontera de l’extinció fins que no s’ha decidit establir normatives legals respecte la caça de balenes. A més a més el canvi climàtic i la contaminació també posen en perill els hàbitats d’aquests cetacis.
L’any 1946 es va crear la Comissió Balenera Internacional (CBI), amb l’adhesió d’un gran nombre de països, per tal de fer possible una adequada protecció de les balenes i un desenvolupament controlat de la indústria balenera. A partir d’aquí, l’any 1986 es va dictaminar una moratòria per posar fi a la caça comercial balenes, però que permetia la caça per a fins científics i la caça de subsistència per a certes comunitats aborígens on formava part de la seva cultura.
Actualment aquesta normativa segueix vigent, i és aquí on alguns països intenten buscar arguments i juguen amb el buit legal per encobrir la caça comercial com a una suposada caça científica.
És el cas de Japó, que va reprendre la caça comercial de balenes un any després d’entrar en vigor la moratòria i que els últims anys ha tornat a fer-ho. En primer lloc s’excusen amb arguments absurds com ara que “hi ha massa balenes al mar i s’han de caçar perquè es mengen tots els peixos”. Aquesta afirmació es falsa, ja que els peixos no són l’única base alimentària de les balenes, i la falta d’informació coherent fa que la població accepti arguments com aquest sense qüestionar-ho. Pel que fa a la caça científica d’aquest país, s’ha determinat com a injustificable degut a les irregularitats dels informes d’estudis presentats. Per exemple, s’han matat exemplars per dur a terme proves que es podrien haver fet mitjançant anàlisis de sang o biòpsies, sense necessitat de matar l’exemplar. El 2018 finalment aquest país va retirar-se la CBI per poder continuar amb aquestes pràctiques.
Hi ha dos països més que destaquen per no respectar la prohibició de caçar balenes, i són Islàndia i Noruega. Que fan servir la mateixa excusa que el Japó, afegint que la demanda de carn per part dels turistes justifica la gran quantitat d’exemplars de cetacis que cacen cada any. Però el cert és que la demanda entre els turistes ha disminuït molt les últimes dècades.
El cas de les comunitats aborígens, que són les úniques que tindrien permís per a dur a terme caça de subsistència, també s’agafa amb pinces. A les illes Fèroe (Dinamarca), es maten cada any uns 800 exemplars de cetacis, i tot i ser de forma legal, no deixa de ser una barbaritat. Altres comunitats que tenen permís de caça per a satisfer les necessitats de subsistència i culturals estan ubicades a Groenlàndia, Rússia, Estats Units o Saint Vicent i les Grenadines.
Hem elaborat un mapa on estan representats tots aquests països i el paper que juguen. També hem representat, de forma esquemàtica, el Santuari Austral de Balenes, creat l’any 1994 per la CBI.
Per sort, existeixen organitzacions que es preocupen per la supervivència i el benestar dels cetacis i de la biodiversitat en general. Sense anar més lluny, Greenpeace lluita per aturar la caça comercial i la caça amb suposats fins científics, i tot i que no rebutja la caça per a la subsistència, apel·la als governs a ser responsables amb les necessitats de cada poble. Una altra organització que es dedica específicament a la protecció de la vida marina és Sea Shepherd, que han estat anomenats fins i tot terroristes pels seus atacs a vaixells baleners. A nivell internacional, l’any 2014 el Tribunal Internacional de Justícia de La Haia va declarar il·legal la caça de balenes amb fins científics per part del Japó.
Hem trobat important conèixer quina és la visió social que es té entorn a aquesta problemàtica, i és per això que ha estat interessant posar-se en contacte amb testimonis del Japó.
El primer testimoni és un català resident al Japó, l’Uriel, que treballa en el sector turístic i es dedica específicament a l’albirament de balenes:
- Ens has dit que treballes en un vaixell que surt a fer expedicions per a observar balenes. La nostra primera inquietud és conèixer si es dóna algun ús científic a les sortides.
El seu ús és únicament turístic, tot i així hi ha molts visitants aficionats a l’estudi d’aquests cetacis. Per aquest mateix motiu s’intenta educar mínimament als turistes sumat al fet que tot l’equip del vaixell ens considerem amants de les balenes.
- Entenem que la majoria de turistes que rebeu són japonesos o n’hi ha d’altres llocs?
Principalment els què venen són xinesos, americans i japonesos. A més, com a curiositat, la major part dels xinesos sempre es mostren poc interessats en les balenes.
- Durant les sortides heu vist mai un vaixell balener, els què es dediquen a la caça de balenes?
No hem vist mai res, perquè les zones que visitem i les de caça són diferents. A més a més, les balenes que observem, les iubartes, no són la mateixa espècie que les què es cacen al Japó. Però sí que sé que hi ha activistes per aquesta zona d’Okinawa.
En relació al què ens explica, i lligat amb l’àmbit socioeconòmic, és interessant destacar que el turisme que generen les balenes, com aquest exemple d’expedicions d’albirament, generen uns beneficis econòmics molt més elevats que els què s’aconsegueixen amb la caça comercial.
En segon lloc, hem parlat amb la Chihiro, una estudiant de Honshu, l’illa principal del Japó:
- Has menjat alguna vegada algun plat que contingui carn de balena?
Sí, a l’escola, quan era petita, ens donaven carn de balena al menjador. Era quan tenia entre 6 i 12 anys, a “shogakkou” i “chuugakkou”, l’equivalent a primària i secundària.
- Per curiositat, és bona la carn de balena? Quin gust té?
Sí, és molt bona, el gust i la textura s’assemblen al de la tonyina o el bonítol.
- Creus que la població del Japó s’oposa a la caça de balenes?
No és il·legal caçar balenes al Japó. Ara ja no es menja tanta carn de balena a les escoles, per exemple. I en la població en general, cada cop hi ha més gent vegetariana i el consum s’ha reduït.
- I tu, t’hi oposes?
(No respon).
- En la nostra recerca hem trobat que al Japó s’afirma que les balenes s’han de caçar perquè n’hi ha massa. Què opines al respecte?
Sí, quan era petita sentia que deien que hi havia moltes balenes i que s’havien de caçar. Últimament ja no tant.
- Es parla amb freqüència d’aquests temes als mitjans de comunicació?
Se’n parla. És un problema aquí al Japó també, hi ha una mica de conflicte.
El testimoni d’aquesta estudiant mostra com la carn de balena, que és un recurs barat en grans quantitats, es distribuïa en llaunes de conserva en èpoques de pobresa, com per exemple després de la segona guerra mundial, sobretot en els menjadors escolars. També evidencia el fet que el consum de carn de balena al Japó està disminuint, i que no té sentit continuar amb la caça comercial desmesurada per alimentar una indústria que està en decadència.
Per últim, i per contrastar informació, hem pogut parlar amb l’Austin, un habitant de l’illa d’Okinawa, però amb ascendència americana.
- Has menjat alguna vegada algun plat que contingui carn de balena?
No, jo no he menjat mai carn de balena.
- En menjaries, si tinguessis l’oportunitat?
Sí, la provaria, perquè no? Per mi és com menjar carn de vaca.
- Coneixes algú que hagi menjat carn de balena?
No, aquí a l’illa d’Okinawa no es menja ni es caça balena. Però tinc entès que a la zona de Nago es menjava dofí però d’una manera cerimonial, mai de manera comercial.
- Creus que la població del Japó s’oposa a la caça de balenes?
Realment en aquesta regió del Japó no tenim una opinió ben formada, perquè no es parla del tema. Hi ha més neutralitat. Per a la majoria de gent de l’illa principal la caça de balenes no és un problema.
- I tu, t’hi oposes?
Jo la carn de balena la veig igual que la carn de vaca o de qualsevol altre tipus de carn.
- Es parla amb freqüència d’aquests temes als mitjans de comunicació? Hi ha neutralitat o es posicionen en algun bàndol?
No se’n parla tant a la televisió. Sí que a vegades se senten les notícies d’altres països respecte al tema, però jo no tinc coneixement d’aquesta cultura. Com que no se’n parla on visc jo, ningú s’hi oposa, ni ningú té una opinió formada sobre el tema.
- Tens alguna qüestió que no t’haguem preguntat i que penses que seria interessant?
Si, m’agradaria conèixer si a la vostra regió es menja carn de balena.
- Bona pregunta Austin. En la nostra regió no forma part de la cultura gastronòmica ni està normalitzat socialment, però si les comparem amb les vaques com has proposat tu, potser tenim un punt de vista semblant. Tot i això a nivell ecològic no ens sembla correcte la caça indiscriminada de balenes, i una altra raó és que degut a la caça intensiva ja es van veure amenaçades espècies, com la balena franca, que es trobaven a les costes del nord de la Península Ibèrica, relativament a prop d’on vivim nosaltres.
Veiem que la opinió que ens dóna aquest testimoni és molt més oberta, i la conversa és més distesa. Potser això té a veure amb les arrels culturals, doncs al Japó la societat és més prudent i potser una mica reprimida. En canvi, en relació a la informació, a l’illa principal, l’estudiant ens ha explicat que sí que els hi arriba informació i en canvi a Okinawa no se’n parla. Pel què podem entendre, a l’illa de Honshu està molt acceptada la caça de balenes i en canvi l’illa d’Okinawa, en general no tenen una opinió formada.
Seguint amb la nostra recerca a nivell social, hem aprofitat les xarxes socials d’Econflictes per plantejar una petita enquesta i fer una valoració dels resultats:
A la pregunta “Sabries dir quines espècies de balena són caçades a l’actualitat?”, el 73,9% dels participants van escollir la resposta correcta: “La balena gris, la balena geperuda i el catxalot”.
A la pregunta “Series capaç de menjar carn de balena?”, el 88,1% dels participants van escollir la resposta “No”.
A la pregunta “En quins llocs es dóna amb més freqüència la caça de balenes?”, el 84,9% dels participants van escollir la resposta correcta: “Japó, Islàndia i Noruega”.
Això ens demostra que en aquest entorn la consciència social respecte aquest tema és força elevada i que se’n coneix informació.
Finalment, cal destacar que aquest conflicte no és un conflicte tan llunyà. Les balenes són uns animals pacífics i altament intel·ligents, i són una peça clau en la cadena tròfica. Tots els governs poden actuar ajudant a les tasques de protecció i de conservació d’aquests cetacis. Malauradament, hem vist com alguns governs tenen molt poca consideració per les lleis i tractats internacionals, i prefereixen donar més importància al capital monetari que al capital natural dels ecosistemes marins en equilibri.
Tothom a nivell individual pot contribuir a millorar la consciència i responsabilitat social, procurant no caure en la hipocresia i intentant seguir els valors de la sostenibilitat. D’aquesta manera evitarem que els mars es tenyeixin de vermell.
Ofanniel Albaladejo, Alex Borge, Clàudia Divins, Paula León, Maria López, Roger Rovira
Mapa: O. Albaladejo, A. Borge, C. Divins, P. León, M. López, R. Rovira
Econflictes 