El nostre futur i el nostre retrocés
Aquest article és de caràcter divulgatiu amb l’objectiu d’informar i conscienciar a la població dels macroprojectes urbanístics. Una problemàtica que amenaça amb destruir zones naturals per crear habitatges. En aquest article ens centrarem en El Pla de Ponent.
Introducció
El Pla de Ponent és un macroprojecte urbanístic que afecta les poblacions de Gavà, Castelldefels i Viladecans. Durant la pròxima dècada els ajuntaments d’aquests municipis planegen construir més de 5000 habitatges ubicats en les zones naturals i de conreu de les rodalies dels tres municipis.
Aquest Pla, va començar l’any 1993 després que la constructora Vértix, comprés el terreny en plena bombolla immobiliària, més endavant, l’any 2006 es va aprovar el projecte i amb l’autorització de l’ajuntament, es van construir els primers habitatges. Actualment, el fons d’inversió Kronos Homes, amb seu a Luxemburg ha adquirit el 50% dels terrenys privats i vol continuar l’edificació de la zona.
Imatge 1: Pòster i situació geogràfica de la problemàtica ambiental
En total es veuen afectades aproximadament 200 ha de natura. Aquestes zones compten amb importants restes considerades patrimoni (iberes, romanes, preindustrials…), una considerable flora i fauna i per últim i no menys important la geografia única del lloc. El projecte que tindria seriosos avenços per al 2025 afecta molt negativament la ja empobrida riera dels canyars (important font d’aigua per als municipis propers), farà augmentar el núvol de contaminació present a Barcelona, afavorirà a la massificació tractant-se de zones properes a la ciutat comtal, farà augmentar els episodis de contaminació bacteriològica (que ja han estat dos durant l’últim estiu), entre altres efectes adversos. Un dels punts crítics d’aquest projecte, és la destrucció de l’últim corredor biològic que connecta el parc natural del Garraf amb el parc agrari del Baix Llobregat, aquest realitza una gran funció per garantir la biodiversitat de la zona.
Però, qui és el principal responsable del projecte?
Taula 1: Àrees afectades per la urbanització
El principal promotor del projecte és Felip Massot, constructor dels anys setanta i fundador de l’empresa Vèrtix, la més emblemàtica del conjunt. Aquesta empresa va participar en diversos plans, però, el pla de ponent és el més destacat per la seva repercussió social.
Amb la crisi immobiliària i financera del 2008, aquest macroprojecte d’urbanització, va quedar aturat. Tot hi així, gràcies als seus contactes, Vèrtix va facturar 200 milions d’euros i es va calcular que tenia un milió de metres quadrats edificables. Catalunya Caixa, principal soci de Vèrtix al Pla de Ponent, ha estat la segona entitat de l’estat Espanyol que més injeccions de capital ha rebut Durant la crisi. Catalunya Caixa va fer fallida i va ser posada a disposició de l’Estat qui a través del FROB i la SAREB (el banco Malo, que és una entitat on tant l’Estat espanyol com els principals bancs espanyols en són accionistes) va gestionar el seu balanç.
Taula 2: Ajudes a la banca
Quin seria realment l’impacte ambiental?
Els ajuntaments de Gavà i Castelldefels actuen de forma irresponsable sense prendre seriosament l’impacte ambiental que provocarà la desaparició de l’últim corredor biològic entre el Parc Natural del Garraf i el Parc Natural del Delta del Llobregat.
El Pla Territorial Metropolità de Barcelona aprovat per la Generalitat en 2010, va definir el connector biològic de la Riera dels Canyars com a àrea crítica amenaçada: precisament l’espai que el Pla de Ponent destruirà.
El Pla de Ponent amenaça directament amb destruir les vies d’accés dels animals entre zones i, per tant, augmenta la pressió sobre un ecosistema que, malgrat l’estat de degradació que suporta, segueix mantenint una gran riquesa natural.
A més la presència d’aquest territori no urbanitzada vèrtebra de forma natural el territori resseguint els eixos fluvials, esponjant l’espai construït i les infraestructures tot evitant continu urbà en què amenaça convertir-se la regió metropolitana.
El Baix Llobregat està entre les 10 zones d’Espanya amb pitjor qualitat de l’aire, al Baix Llobregat es superen els límits recomanats de partícules en suspensió, ozó troposfèric i diòxid de nitrogen a l’aire.
Aquestes noves urbanitzacions augmentaran la presència de cotxes tant a Castelldefels com a Gavà, fins a 4000 cotxes més.
Les infraestructures de transport públic, les estacions de RENFE i els autobusos de la AMB, ja es troben al màxim de la seva capacitat.
Aquesta operació implica la tala de més de 1.000 arbres. Un sol arbre pot absorbir en un any tot el CO2 que produeixen 6 cotxes durant el mateix temps que seran substituïts per cotxes, agreujant el problema de contaminació.
Bibliografia web
https://www.gavaciutat.cat/es/ciutat/urbanisme-i-obres/pla-de-ponent
Autors
Luisa Triviño
Oleksandr Kharytonov
Àlex Jurado
Martí Ortíz
Ainoa Uriach
Econflictes 