VÈ SEMINARI D’ECOLOGIA POLÍTICA UAB

Dijous 1 de juny.

Sala d’actes de la Facultat de Ciències i Biociències

Universitat Autònoma de Barcelona

12h Sessió Inaugural: “Model en crisi: Tensions d’Energia, terra i territori”

Presentació i moderació: Marc Gavaldà

Joan Martínez Alier (ICTA-UAB):
Terra, Aigua, Aire i Llibertat. L’emergència de nous moviments de justicia ambiental al món

Daniel Gómez (President de l’Associaciaó d’ Estudis pels Recursos Energètics (AEREN) i editor de crisisenergetica.org):

La crisi energètica com a motor de l’ofensiva reaccionaria

Mónica Vargas (GRAIN):

Presentació informe : “Aguacates de la ira. Conflictos ecológico-distributivos generados por la agroindustria”

ADENC – Campanya contra el Quart Cinturó:

B-40 , un projecte obsolet que engolleix el territori

15h Presentació d’estudis de Conflictes Ambientals (estudiants del grau de Ciències Ambientals):

1. La ferum de la indústria càrnia: Impacte hídric a Osona i el Lluçanès
   L’agroindústria genera, en totes les seves fases de producció, una multiplicitat d’impactes sobre el medi ambient, la salut humana i la sostenibilitat agrícola. Un dels greuges més importants és la contaminació de les aigües subterrànies i superficials per l’excés de purins i l’ús intensiu d’agroquímics, tal com s’ha fet palès en la reivindicació social liderada pel Grup en Defensa del Ter durant els darrers anys
2. La B-40, la via que ens ofega

El Quart Cinturó a Barcelona pretén resoldre la congestió de trànsit i millorar la mobilitat, amb tot, ha originat debat. Els que són partidaris d’aquest projecte creuen que desviaria el trànsit, alleujaria la pressió sobre les carreteres i milloraria la qualitat de vida dels residents. No obstant, els seus detractors estan preocupats per l’impacte ambiental, així doncs, com per l’augment de les emissions i l’alteració de l’hàbitat. Qüestionen el fet que es doni prioritat a l’ampliació de les carreteres davant les alternatives de transport sostenible. El projecte posa de manifest la complexitat d’equilibrar el desenvolupament urbà, la mobilitat i sostenibilitat ambiental, requerint un anàlisi de diverses perspectives per poder arribar a un acord.

3. Macrogranges a Catalunya

Les macrogranges a Catalunya han generat un conflicte social i econòmic important en els darrers anys. Aquestes explotacions, que són centrades en la producció de carn de porc i aviram, es caracteritzen per ser d’una gran escala i amb una alta intensitat productiva. Aquest model de producció s’ha expandit ràpidament en les últimes dècades, malgrat les crítiques dels moviments ecologistes i d’altres grups socials. El conflicte social i econòmic es basa en el fet que les macrogranges són vistes com una amenaça per a la salut pública, el benestar animal, la biodiversitat i la sostenibilitat ambiental. D’altra banda, els defensors del model argumenten que es tracta d’una activitat econòmica important per a la regió, que genera llocs de treball i dinamitza l’economia local.

4. Hard Rock: L’oci que deteriora

Els interessos econòmics i les tensions al voltant de la construcció del macrocomplex Hard Rock Entertainment World se sumen al model turístic que s’ha desenvolupat a la Costa Daurada durant les últimes dècades. S’analitza un model insostenible caracteritzat per l’expropiació i l’especulació de terres naturals i agràries, propiciant el turisme de masses, la deterioració i el malbaratament progressiu dels recursos naturals

5. L’ampliació de l’aeroport al Prat: Un pont cap a la llunyania; la destrucció de la localitat

L’ampliació de l’aeroport del Prat és una temàtica controvertida, que els darrers anys ha generat una gran polèmica. Hi ha actors que hi estan a favor, com AENA o el Govern Central, que argumenten que és necessària per atendre l’augment del trànsit aeri i incrementar els trajectes internacionals. D’altra banda, hi ha actors que s’hi oposen, com les comunitats locals o Ecologistas en Acción, que argumenten que hi ha altres alternatives que no afecten el medi ambient o les comunitats veïnes.

6. Noves poblacions del llop a Catalunya

El llop ibèric va extingir-se a Catalunya a principis del segle XX degut a les activitats humanes i no ha sigut fins al 2000 que ha començat a tornar a través dels Pirineus. Tot i així, actualment només hi han cinc mascles solitàris, pel que la espècie es considerada “extinta com a reproductora”. 
Encara que actualment el llop es una espècie protegida, el sector ramader s’oposa a la seva reintroducció i, fins i tot, en alguns casos s’han debatut l’opció d’eliminar els exemplars presents a Catalunya degut als danys que causen als ramats.
En aquest treball s’ha volgut analitzar la problemàtica i intentar arribar a una solució per assegurar la convivencia entre ambdós grups.

7. Doñana, un pou de desesperació davant la sequera

El conflicte ambiental del Parc Nacional de Doñana neix durant el segle XX, on, entre d’altres molts problemes que té el Parc, certs agricultors van decidir excavar pous als voltants i a l’interior del Parc per poder regar els seus cultius. Aquest problema està passant factura ara, ja que s’està observant una davallada en espècies d’animals, de plantes, augment de temperatura, canvi de clima i, òbviament, baixada del nivell d’aigua

8. Antiprivatització i remunicipalització de l’aigua de Barcelona.
   
   Actualment, el 93% del subministrament d’aigua de 23 municipis diferents, incloent-s’hi Barcelona, es troben sota la gestió de l’empresa privada Agbar. Gestió la qual presenta series deficiències per fuites, una menor inversió en el sector públic i elevats costos econòmics per la privatització del servei que al final es tradueixen en alts preus de les nostres factures. Ara per ara, han sorgit diferents moviments politicosocials que exigeixen una gestió pública de l’aigua.
9. Vessament de petroli de Repsol a La Pampilla (Perú)
   
   El vessament de La Pampilla de Repsol el 18 de febrer de 2022, ha sigut i continua sent un dels desastres ambientals més grans de Perú. Com és d’esperar un esdeveniment així afecta tant els ecosistemes com a una multitud d’actors. En aquest treball hem analitzat la resposta als impactes interdimensionals que ha suposat el vessament, amb una mirada atenta a les raons que han comportat una resposta tant insuficient.
10. No a la MAT: Les línies de Molt Alta Tensió a Catalunya

La construcció de línies de Molt Alta Tensió (MAT) són projectes impulsats per empreses privades que suposen un gran impacte en la zona, provocant pèrdues de terreny en el sector primari, degradació de la bellesa del paisatge, pèrdues en la sobirania energètica i possibles efectes nocius per a la salut humana. 

11. Reobertura i ampliació del Bulli

El Bulli és un restaurant situat a la cala Montjoi, Roses (Girona). L’any 2010 Ferran Adrià, va anunciar que el restaurant tancaria definitivament i al 2020 es va anunciar la seva reobertura i ampliació en forma de museu i fundació. El principal conflicte es la seva ampliació en un àrea protegida, el parc natural Cap de Creus.

12. Emergència ambiental al Mar Menor: La lluita contra la contaminació s’intensifica per salvar aquest tresor natural
    • 
      Deteriorament que està patint l’albufera del Mar Menor. Veurem els actors que participen en aquest conflicte, les causes que porten a aquesta pèssima situació actual, l’estat en el qual es troba, si s’està lluitant contra aquests fets i algun altre punt igual de rellevant que aquests anomenats anteriorment.
13. Stop Agroparc: Una crítica al macroprojecte d’Ametller Origen a l’Alt Penedès
    • 
      La construcció de l’Agroparc d’Ametller Origen a l’Alt Penedès té un impacte negatiu en l’ecosistema i les comunitats rurals, afectant espècies endèmiques. A més, l’empresa utilitza tàctiques de “greenwashing” per ocultar els seus efectes negatius i presentar-se com a sostenible. Aquest estudi destaca la necessitat d’una responsabilitat i transparència majors per part de les empreses en projectes amb impacte ambiental significatiu en l’entorn i les comunitats locals.
14. El creixement del conflicte de l’oli de palma i les seves arrels”
    • 
      Aquest article tracta sobre l’evolució del conflicte de l’oli de palma tenint en compte els principals productors i consumidors i l’impacte que generen. S’analitzen les zones d’alguns dels països més afectats per la desforestació i crema dels boscos tropicals, destacant Indonesia, Malasia i Nigeria on al 2021 es concentra el 83% de les hectàrees del cultiu d’oli de palma mundials. A més, de la mà d’obra ocupada en el sector que treballa en situacions infrahumanes per tal d’aconseguir aquest producte.
      Ens podem preguntar fins a quin punt val la pena destrossar d’aquesta manera la biodiversitat del nostre planeta.
15. Salvem lo Delta: El retrocés del delta de l’Ebre i les seves conseqüències
     
    No és cap secret que el delta de l’Ebre es troba en retrocés. La falta d’aportació de sediments atrapats als nombrosos embassaments de la conca, la sequera, l’augment del nivell del mar i l’increment de fenòmens meteorològics extrems posen en perill aquest paratge natural. Nombrosos col·lectius han alçat les seves veus per reclamar mesures urgents encarades a la protecció de l’espai socioeconòmic i natural que suposa el delta. Lo riu és vida, lo delta diu prou.