Recull de ponències del IV Seminari d’Ecologia Política

Les evidències de l’encreuament d’una crisi multidimensional de gran abast és ja difícil de dissimular. Les conseqüències del canvi climàtic ja ens afecten les nostres vides, al temps que l’economia global ha ingressat pel carrer d’una recessió de la que no se’n sortirà sinó canvia de model. Per aquest motiu, enguany  en la IVª edició del Seminari d’Ecologia Política hem decidit abordar el punxegut tema de la crisi energètica i climàtica amb tres ponències de gran relleu.

Adrian Almazán, de la Universidad Autónoma de Madrid, ens introdueix amb molta traça i matissos, una crítica a l’optimisme tecnològic que ens fa confiar a cegues en les solucions tecnològiques sense canviar el sistema capitalista, fòssil, centralitzat i no democràtic que el sustenta. Calen, apunta, transformacions dels nostres imaginaris, les nostres prioritats i les nostres institucions.

Antonio Turiel, científic de l’Institut del Mar i del CSIC, autor de llibres com Petrocalipsis i redactor del blog de referència The Oil Crash, en resumeix les evidències del col·lapse energètic en el qual ja està transitant la humanitat, el qual arrossega a molts països a viure ja situacions de carestia d’aliments, aigua i energia i com el peak oil, d’urani, carbó i gas arrosseguen irremeiablement a l’economia i els processos industrials a una crisi que no trobarà altra solució que el decreixement i el canvi de model econòmic. Negar-se a acceptar aquestes evidències i deixar passar el temps, com s’està fent fins ara en la dinàmica bussiness as usual, agreuja encara més la crisi i les seves conseqüències.

Carles Riba Romeva, catedràtic de la Universitat Politècnica de Catalunya i membre del Col·lectiu Per a un Nou Model Energètic i Social Sostenible (CMES), ens aterra en els desafiaments de la transició energètica al territori català i ens posa negre sobre blanc en les possibilitats d’implantació de les fonts d’energia renovable tenint en compte els usos del sòl i les limitacions espacials.