Aquests gràfics, del 2017, mostren els percentatges de contaminació i reciclatge de plàstics dels països de la Unió Europea. Podem veure que la mitjana de reciclatge és només d’un 42%, menys de la meitat de tots els plàstics.
[CASTELLANO]
Los gráficos corresponden a estudios del año 2017, en ellos se muestran los porcentajes de contaminación y reciclaje de plásticos en los distintos países de la Unión Europea. Podemos ver que la media de reciclaje es del 42%, menos de la mitad de la cantidad generada.
[ENGLISH]
These graphs, from 2017, show the percentages of pollution and recycling of plastics in the countries of the European Union. We can see that the average recycling is only 42%, less than half of all the plastics.
El poble Waorani és un poble indígena que viu a les vessants altes del riu Amazones a la Conca Cuaray, que es troba dins la regió territorial equatoriana. El bosc on viuen és un dels boscos plujosos tropicals amb major biodiversitat del planeta.
Els Waorani han cartografiat el seu territori, que en total abasta el milió d’hectàrees, donant importància als camps de batalla històrics, a les coves amb inscripcions ancestrals, a les zones d’aparellament animal, a les zones de caça, als rastres d’animals, a les plantes medicinals,… Deixant clar que és el seu territori i que tenen el dret legítim per decidir sobre el que es fa en el mateix.
El govern equatorià, sense tenir en compte els waoranis, va negociar amb companyies petrolieres per donar-les el permís d’extracció dins el bloc 22, que és un bloc petrolier on es situen 18 comunitats waoranis, perquè al territori waorani es troben reserves de petroli subterrànies.
L’activitat que provocaria l’extracció de petroli donaria un benefici a curt termini però no és compatible amb la cultura ni amb l’estil de vida waorani, ja que comportaria l’obertura del bosc i la construcció de camins, plataformes i oleoductes. Totes aquestes construccions, sumades als passius ambientals que estan associats a l’activitat extractiva del petroli, provocarien una pèrdua irrecuperable de fauna i flora. A més, amenaçarien l’estil de vida waorani, que necessita d’un bosc saludable, i la seva cultura milenaria, modificant el bosc sense respectar ni els rius, ni els camps de batalla històrics, ni cap dels elements que els waoranis han cartografiat com a importants.
Aquest territori va ser designat per la Unesco a 1989 com una reserva de la biosfera i es manté com un dels últims santuaris de la regió amazònica excent d’agricultura a escala industrial, d’explotació petroliera o minera i de colonització contigua.
La cultura Waorani després de segles d’observació i experiència, acull en el seu dia a dia els secrets d’una vida saludable, disfrutant de la abundancia de recursos que ofereix el seu hàbitat sense desforestació massiva, extracció de recursos ni contaminació irresponsable. Comprenen les complexitats dels seus boscos; també de l’ús que poden fer-ne mitjançant les plantes medicinals per curar ferides, mossegades de serp, etc. Recorren a cançons per transmetre leccions de vida, criar els infants, memoritzar capítols històrics a les generacions més joves, i comprendre les complexitats del bosc. Les danses promouen aliances familiars i estableixen estructures socials. La seva cultura està plena d’increibles manualitats en insígnies i armeria icònica, com sarbatanes fetes amb fusta de chonta i llances decorades amb plomes.
[CASTELLANO]
El pueblo Waorani es un pueblo indígena que vive en las laderas altas del río Amazonas en la Cuenca Cuaray, que se encuentra dentro de la región territorial ecuatoriana. El bosque donde viven es uno de los bosques lluviosos tropicales con mayor biodiversidad del planeta.
Los Waorani han cartografiado su territorio, que en total abarca el millón de hectáreas, dando importancia a los campos de batalla históricos, a las cuevas con inscripciones ancestrales, en las zonas de apareamiento animal, en las zonas de caza, los rastros de animales, a las plantas medicinales, … Dejando claro que es su territorio y que tienen el derecho legítimo para decidir sobre lo que se hace en el mismo.
El gobierno ecuatoriano, sin tener en cuenta los waorani, negoció con compañías petroleras para darlas el permiso de extracción dentro del bloque 22, que es un bloque petrolero donde se ubican 18 comunidades waorani, porque el territorio waorani se encuentran reservas de petróleo subterráneas.
La actividad que provocaría la extracción de petróleo daría un beneficio a corto plazo pero no es compatible con la cultura ni con el estilo de vida waorani, ya que conllevaría la apertura del bosque y la construcción de caminos, plataformas y oleoductos. Todas estas construcciones, sumadas a los pasivos ambientales que están asociados a la actividad extractiva del petróleo, provocarían una pérdida irrecuperable de fauna y flora. Además, amenazarían el estilo de vida waorani, que necesita de un bosque saludable, y su cultura milenaria, modificando el bosque sin respetar ni los ríos, ni los campos de batalla históricos, ni ninguno de los elementos que los Waorani han cartografiado como importantes.
Este territorio fue designado por la Unesco en 1989 como una reserva de la biosfera y se mantiene como uno de los últimos santuarios de la región amazónica exento de agricultura a escala industrial, de explotación petrolera o minera y de colonización contigua.
La cultura Waorani tras siglos de observación y experiencia, acoge en su día a día los secretos de una vida saludable, disfrutando de la abundancia de recursos que ofrece su hábitat sin deforestación masiva, extracción de recursos ni contaminación irresponsable. Comprenden las complejidades de sus bosques; también del uso que pueden hacer mediante las plantas medicinales para curar heridas, mordeduras de serpiente, etc. Recurren a canciones para transmitir lecciones de vida, criar a los niños, memorizar capítulos históricos a las generaciones más jóvenes, y comprender las complejidades del bosque. Las danzas promueven alianzas familiares y establecen estructuras sociales. Su cultura está llena de increíbles manualidades en insignias y armería icónica, como cerbatanas hechas con madera de chonta y lanzas decoradas con plumas.
[ENGLISH]
The Waorani people are an indigenous people who live on the high slopes of the Amazon River in the Cuaray Basin, which is located within the Ecuadorian territorial region. The forest where they live is one of the most biodiverse tropical rainforests on the planet.
The Waorani have mapped their territory, which in total covers a million hectares, giving importance to historical battlefields, caves with ancestral inscriptions, in animal mating areas, in hunting areas, animal trails, to medicinal plants, … Making it clear that it is their territory and that they have the legitimate right to decide on what is done in it.
The Ecuadorian government, without taking into account the Waorani, negotiated with oil companies to give them the extraction permit within block 22, which is an oil block where 18 Waorani communities are located, because the Waorani territory contains underground oil reserves.
The activity that would provoke the extraction of oil would give a short-term benefit but is not compatible with the culture or the Waorani lifestyle, since it would entail the opening of the forest and the construction of roads, platforms and pipelines. All these constructions, added to the environmental liabilities that are associated with the oil extraction activity, would cause an irrecoverable loss of fauna and flora. In addition, they would threaten the Waorani lifestyle, which needs a healthy forest, and its millennial culture, modifying the forest without respecting the rivers, the historical battlefields, or any of the elements that the Waorani have mapped as important.
This territory was designated by Unesco in 1989 as a biosphere reserve and remains one of the last sanctuaries in the Amazon region free of agriculture on an industrial scale, oil or mining exploitation and contiguous colonization.
The Waorani culture after centuries of observation and experience, welcomes in its day to day the secrets of a healthy life, enjoying the abundance of resources that its habitat offers without massive deforestation, resource extraction or irresponsible contamination. They understand the complexities of their forests; also of the use that they can make through medicinal plants to heal wounds, snake bites, etc. They turn to songs to convey life lessons, raise children, memorize historical chapters to younger generations, and understand the complexities of the forest. Dances promote family alliances and establish social structures. Their culture is filled with incredible badge crafts and iconic armory, such as blowguns made of chonta wood and lances decorated with feathers.
Definim el concepte de transició energètica com un canvi estructural a llarg termini, en els sistemes energètics.
Aquest procés s’ha donat al llarg de la història múltiples vegades, un clar exemple és la diferència entre la era pre-industrial, amb un ús d’energies renovables com l’aigua, el vent, o l’energia endosomàtica de les persones o d’animals; i l’era industrial, amb un ús generalitzat del carbó degut a la mecanització del treball.
Històricament aquests processos s’han produït com a conseqüència de l’aparició de noves tecnològies, el descobriment de fonts d’energia més eficients o per l’esgotament de certs recursos. Tot i així, i tal i com s’ha dut a terme al llarg de la història, per a què es produeixi aquest procés, és necessari un canvi radical no només en el sistema tecnològic, sinó també en el sistema polític i econòmic.
Per tant, la transició energètica actual provocada per l’amenaça de l’escalfament global i les seves conseqüències, però també pel desenvolupament de noves tecnologies que ens permeten fer un ús més eficient d’energies renovables, cal que vagi acompanyada d’un canvi en el nostre sistema econòmic i polític, que tant lligat està a l’ús de fonts d’energia contaminants com el carbó. Un clar exemple d’això és Alemania, que tot i encapçalar a nivell europeu la transició energètica, la seva economia segueix molt lligada a l’energia provinent de la combustió del carbó.
[Castellano]
Definimos el concepto de transición energética como un cambio estructural a largo plazo, en los sistemas energéticos. Este proceso se ha dado a lo largo de la historia múltiples veces, un claro ejemplo es la diferencia entre la era pre-industrial, con un uso de energías renovables como el agua, el viento, o la energía endosomática de las personas o de animales; y la era industrial, con un uso generalizado del carbón debido a la mecanización del trabajo. Históricamente estos procesos se han producido como consecuencia de la aparición de nuevas tecnologias, el descubrimiento de fuentes de energía más eficientes o por el agotamiento de ciertos recursos. Sin embargo, y tal y como se ha llevado a cabo a lo largo de la historia, para que se produzca este proceso, es necesario un cambio radical no sólo en el sistema tecnológico, sino también en el sistema político y económico. Por lo tanto, la transición energética actual provocada por la amenaza del calentamiento global y sus consecuencias, pero también por el desarrollo de nuevas tecnologías que nos permiten hacer un uso más eficiente de energías renovables, debe ir acompañada de un cambio en nuestro sistema económico y político, que tanto ligado está el uso de fuentes de energía contaminantes como el carbón. Un claro ejemplo de ello es Alemania, que a pesar de encabezar a nivel europeo la transición energética, su economía sigue muy ligada a la energía proveniente de la combustión del carbón.
[English]
We define the concept of Energy Transition as a structural change, at long-term, in the energetic systems.
This process has been done throughout the history multiples times, a clear example is the difference between the pre-industrial era with the use of renewable energies like water, wind, or even the endosomatic energy from people or animals; and the industrial era, with a widespread use of the coal because of the work’s mechanization.
Historically this processes were caused as a result of the appearance of new technologies, the discovery of the source of energies more efficients or the depletion of particular resources. However, so that this process is done, it is necessary a radical change, not just in the technology system, but in the political and economic one.
For all of that, the actual energy transition induced by the global warming’s threat and its consequences, as also the development for new technologies that let us do an efficient use of the renewable energies, it is necessary that the energy transition walks holding hands by the change of our economic and political system; that is so tied with the use of polluted resources as coal.
A great example about this is Germany, that even heading as european level the energy transition, its economy is still very tied to energy coming from coal combustion.
Eefectes climatològics, ecològics i disminució de la nivologia
[CATALÀ]
El canvi climàtic és un evidència palpable en els últims anys encara que hi hagi gent que ho negui, i el Pirineu no n’està salvaguardat: les regions muntanyoses són una de les zones més sensibles i vulnerables als efectes climatològics.Segons l’Observatori Pirinenc del Canvi climàtic, la temperatura ha augmentat 1,2ºC des dels últims 50 anys (un 30% més que la mitjana mundial) i la precipitació s’ha reduït un 2,5%. Algunes previsions afirmen que en 50 anys haurà desaparegut el 50% del mantell de nival, on la meitat del glacials que hi havia als anys 80 ja han desaparegut. Els efectes i conseqüències van més enllà de la neu, i afecten tant a la orografia com a la flora i fauna de la regió.
[CASTELLANO] El cambio climático es un evidencia palpable en los últimos años aunque haya gente que lo niegue, y el Pirineo no está salvaguardado: las regiones montañosas son una de las zonas más sensibles y vulnerables a los efectos climatológicos. Según el Observatorio Pirenaico del Cambio climático, la temperatura ha aumentado 1,2ºC desde los últimos 50 años (un 30% más que la media mundial) y la precipitación se ha reducido un 2,5%. Algunas previsiones afirman que en 50 años habrá desaparecido el 50% del manto nival, donde la mitad de los glaciares que había en los años 80 ya han desaparecido. Los efectos y consecuencias van más allá de la nieve, y afectan tanto a la orografía como la flora y fauna de la región.
[ENGLISH] Climate change is definitely an evidence although there are people who deny it, where the Pyrenees are not safeguarded: mountainous regions are one of the most sensitive and vulnerable areas to weather effects. According to the Pyrenean Observatory on Climate Change, the temperature has increased 1.2ºC since the last 50 years (30% more than the world average) and precipitation has decreased by 2.5%. Some forecasts affirm that in 50 years 50% of the snow cover will disappear, where half of the glaciers that were in the 80s have already been melted. The effects and consequences go beyond snow, and affect both the orography and the flora and fauna of the region. In the respective graphic, we are undoubtedly able to observe how annual temperature anomalies have been and will be positively ascending throughout the century.
Organitzacions com “Salva la Selva” estan implicades en la lluita contra la sobreexplotació agrícola de Merauke a la província de Papua, situada a la illa de Nueva Guinea d’Indonesia. Quan va arribar al poder, el president del país Joko Widodo va prometre preservar l’ecosistema i la biodiversitat, així com els drets dels indígenes que viuen als boscos i les selves de Merauke. Tot i així, va deixar de banda les seves promeses i ha acceptat que el projecte MIFEE (Merauke Integrated Food and Energy Estate) destrueixi les terres per la producció agrícola amb monocultius.
Donem tot el suport a les accions i protestes de les organitzacions que lluiten per la preservació del medi ambient, us adjuntem la petició de Salva la Selva a Joko Widodo per exigir-li que compleixi les seves promeses.
[CASTELLANO]
Organizaciones como “Salva la Selva” están implicadas en la lucha contra la sobreexplotación agrícola de Merauke en la provincia de Papúa, situada en la isla de Nueva Guinea de Indonesia. Cuando llegó al poder, el presidente del país Joko Widodo prometió preservar el ecosistema y la biodiversidad, al igual que los derechos de los indígenas que viven en los bosques i selvas de Merauke. A pesar de esto, dejó a un lado sus promesas y ha aceptado que el proyecto MIFEE (Merauke Integrated Food and Energy Estate) destruya las tierras para la producción agrícola con monocultivos.
Damos todo el apoyo a las acciones y protestas de las organizaciones que luchan para la preservación del medio ambiente, os adjuntamos la petición de Salva la Selva a Joko Widodo para exigirle que cumpla sus promesas.
[ENGLISH]
Organisations such as Salva la Selva are throwing themselves into the Merauke’s environmental conflict, located in Papua, New Guinea Island, Indonesia. The president Joko Widodo promised to take care of the ecosystem and its biodiversity, just as the native’s rights who live in the jungle and forests of Merauke. Despite his speech, the president approved the MIFEE project (Merauke Integrated Food and Energy Estate) which is destroying the land for its agricultural production of monoculture.
We give all the support to the actions and protests which fight for the cause. We attach you the letter to Joko Widodo.
El canal de Panamá és una vía marítima artificial de 77 Km que conecta amb el oceà Pacific a través del istme de Panamá. El istme de Panamá recorre la costa de Costa Rica fins la costa Colombiana, connectant el nord i el sud del continent americà, i separant el mar del Carib ( oceà atlàntic) del golf de Panamà (oceà pacífic). Aquest canal té una gran importància ja que és el camí més curt en connectar el continent sud-americà amb la resta del món. En un temps mig de 8 a 10 hores aquesta via marítima rep més de 13.000 vaixells al dia. A causa de la globalització aquest canal no és suficientment gran com per portar a terme el tràfic de mercaderies a conseqüència aquest funciona més lentament de lo previst. Durant molts anys s’ha estat debatent sobre obrir un segon canal a centre Amèrica per tal d’agilitzar aquest tràfic. Observem que Nicaragua té un llac de grans dimensions situat a la *Reserva Natural de Índio de Maiz* (zona protegida). El dia 3 d’abril de 2018 és produeix un incendi en la zona, el poble nicaragüense treu conclusions quan es dóna compte que el govern de Daniel Ortega no actua en conseqüència. Aquest és un dels fets que deriva a l’inici del conflicte social a Nicaragua.
[CASTELLANO]
El canal de Panamá es una vía marítima artificial de 77 Km que conecta con el océano Pacífico a través del istmo de Panamá. El istmo de Panamá recorre la costa de Costa Rica hasta la costa Colombiana, conectando el norte y el sur del continente americano, y separando el mar del Caribe (océano atlántico) del golfo de Panamá (océano pacífico). Este canal tiene una gran importancia ya que es el camino más corto al conectar el continente sudamericano con el resto del mundo. En un tiempo medio de 8 a 10 horas esta vía marítima recibe más de 13.000 barcos al día. Debido a la globalización este canal no es suficientemente grande como para llevar a cabo el tráfico de mercancías consecuencia este funciona más lentamente de lo previsto. Durante muchos años se ha estado debatiendo sobre abrir un segundo canal en centro América con el fin de agilizar este tráfico. Observamos que Nicaragua tiene un lago de grandes dimensiones situado en la * Reserva Natural de Índio de Maiz * (zona protegida). El día 3 de abril de 2018 se produce un incendio en la zona, el pueblo nicaragüense saca conclusiones cuando se da cuenta que el gobierno de Daniel Ortega no actúa en consecuencia. Este es uno de los hechos que deriva al inicio del conflicto social en Nicaragua.
[ENGLISH]
The Panama Canal is a 77 km artificial seaway that connects to the Pacific Ocean through the Isthmus of Panama. The Isthmus of Panama runs along the coast of Costa Rica to the Colombian coast, connecting the north and south of the American continent, and separating the Caribbean Sea (Atlantic Ocean) from the Gulf of Panama (Pacific Ocean). This channel is of great importance as it is the shortest path connecting the South American continent with the rest of the world. In an average time of 8 to 10 hours, this seaway receives more than 13,000 ships a day. Due to globalization, this channel is not large enough to carry freight traffic, as a result, it works more slowly than expected. For many years there has been debate about opening a second channel in Central America in order to speed up this traffic. We note that Nicaragua has a large lake located in the * Indio de Maiz Nature Reserve * (protected area). On April 3, 2018, a fire broke out in the area, the Nicaraguan people drew conclusions when they realized that the government of Daniel Ortega was not acting accordingly. This is one of the events that led to the beginning of the social conflict in Nicaragua.
La indústria tèxtil és la segona més contaminant del món després de la petroliera. Produeix el 20% de les aigües residuals i el 10% de les emissions de carboni al món. La contaminació de la indústria tèxtil és, en gran part, responsabilitat de tots els productes de teles, fibres i peces de vestir. Per què diem en gran part? Doncs perquè part de la responsabilitat és nostra. Tots hem caigut en la famosa moda ràpida, que botigues com Zara del grup Inditex o H&M ens han “ensenyat”, ja que ens inciten a la compra contínua de productes d’usos molt limitats.
[CASTELLANO]
La industria textil es la segunda más contaminante del mundo después de la petrolera. Produce el 20% de las aguas residuales y el 10% de las emisiones de carbono en el mundo.La contaminación de la industria textil es, en gran parte, responsabilidad de todos los productos de telas, fibras y prendas de vestir. ¿Por qué decimos en gran parte? Pues porque parte de la responsabilidad es nuestra. Todos hemos caído en la famosa moda rápida, que tiendas como Zara del grupo Inditex o H&M nos han “enseñado”, ya que nos incitan a la compra continua de productos desechables.
[ENGLISH]
The textile industry is the second most polluting in the world after the oil industry. It produces 20% of the wastewater and 10% of the carbon emissions in the world. Pollution in the textile industry is largely the responsibility of all fabric, fiber and clothing products. Why do we say so much? Well, part of the responsibility is ours. We have all fallen into the famous fast fashion, which stores such as Zara of the Inditex group or H&M have “taught us”, as they encourage us to continually buy disposable products.
La posidònia oceànica és una fanerògama marina endèmica de la Mediterrània. S’agrupa en praderies i és una espècie que sosté més de 1000 animals marins i 400 espècies vegetals. Indispensable per les dinàmiques sedimentàries per a la producció d’oxigen i la protecció de la costa de l’erosió. Una hectàrea de posidònia produeix cinc vegades més oxigen que una de selva amazònica! Per altra banda les praderies i les espècies que contenen funcionen com a grans filtradores. La mà de l’home ha provocat que la Mediterrània es trobi en perill. L’entrada d’una alga invasora, la Caulerpa taxifolia, juntament amb les àncores dels iots, els abocaments d’aigües mal depurades i la poca conscienciació ha causat que la planta es trobi en perill i, amb ella, també els ecosistemes que conté. És una espècie clau per la regió mediterrània, per això la seva protecció ha esdevingut un tema clau en les regions de costa. A les Illes Balears la seva conservació ha esdevingut un conflicte. Grups ecologistes partits polítics i la ciutadania de cada vegada més conscienciada ha reclamat mesures de protecció al govern autonòmic que han resultat amb un decret sobre la conservació de la Posidònia oceànica a les Illes Balears, una llei pionera a tota la Mediterrània.
[CASTELLANO]
La posidonia oceánica es una fanerógama marina endémica del Mediterráneo. Se agrupa en praderas y es una especie que sostiene más de 1000 animales marinos y 400 especies vegetales. Indispensable para las dinámicas sedimentarias para la producción de oxígeno y la protección de la costa de la erosión. Una hectárea de posidonia produce cinco veces más oxígeno que una de selva amazónica! Por otra parte las praderas y las especies que contienen funcionan como grandes filtradores. La mano del hombre ha provocado que el Mediterráneo se encuentre en peligro. La entrada de un alga invasora, la Caulerpa taxifolia, junto con las anclas de los yates, los vertidos de aguas mal depuradas y la poca concienciación ha causado que la planta se encuentre en peligro y, con ella, también los ecosistemas que contiene . Es una especie clave para la región mediterránea, por lo que su protección ha convertido en un tema clave en las regiones de costa. En las Islas Baleares su conservación ha convertido en un conflicto. Grupos ecologistas partidos políticos y la ciudadanía de cada vez más concienciada reclamó medidas de protección al gobierno autonómico que han resultado con un decreto sobre la conservación de la Posidonia oceánica en las Islas Baleares, una ley pionera en todo el Mediterráneo.
[ENGLISH]
The oceanic posidonia is a marine phanerogam endemic to the Mediterranean. It is grouped in grasslands and is a species that supports more than 1,000 marine animals and 400 plant species. Indispensable for sedimentary dynamics for oxygen production and protection of the coast from erosion. A hectare of posidonia produces five times more oxygen than one of the Amazon jungle! On the other hand, the prairies and the species they contain function as large filters. The hand of man has caused the Mediterranean to be in danger. The entry of an invasive algae, the Caulerpa taxifolia, together with the anchors of the yachts, the discharges of poorly purified water and the low awareness has caused the plant to be in danger and, with it, also the ecosystems it contains. It is a key species for the Mediterranean region, so its protection has become a key issue in the coastal regions. In the Balearic Islands its conservation has turned into a conflict. Ecological groups, political parties and increasingly aware citizens demanded protection measures from the autonomous government that have resulted in a decree on the conservation of Posidonia oceanica in the Balearic Islands, a pioneering law throughout the Mediterranean.
Imatges: Realitzades per Julià Duran Vicens, agraïm que ens les hagi cedit per a difondre el conflicte.
[Català]DEFENSORS DE LES BALENES: Volem visibilitzar les organitzacions i col·lectius que es dediquen a la protecció de les balenes, i el missatge que volen transmetre.
Des d’organitzacions especialitzades com @seasheperd, @whales_org, @whalesorg i @iwc_int, altres que es dediquen a la conservació de la biodiversitat en general, com ara @wwf, fins a grans col·lectius ecologistes com @greenpeace i @ecologistes.
Aquests actors es posicionen en contra de la caça comercial de balenes. Per protegir aquests cetacis, duen a terme diferents campanyes i accions per acabar amb aquestes pràctiques. Per exemple la Campanya de Defensa de les Balenes per part de Sea Shepherd i Defensa dels Oceans per part de Greenpeace.
Us animem a visibilitzar els hashtags que comparteixen aquestes entitats: #savethewhales #marinewildlife #stopbloodywhaling #Poachersbeware
[Castellano]DEFENSORES DE LAS BALLENAS: Queremos visibilizar las organizaciones y colectivos que se dedican a la protección de ballenas, y el mensaje que quieren transmitir.
Desde organizaciones especializadas como @seasheperd, @whales_org, @whalesorg y @iwc_int, otras que se dedican a la conservación de la biodiversitat en general, como @wwf, hasta grandes colectivos ecologistas como @greenpeace y @ecologistes.
Estos actores se posicionan se posicionan en contra de la caza comercial de ballenas. para proteger estos cetáceos, llevan a cabo diferentes campañas y acciones para acabar con estas prácticas. Por ejemplo la Campaña de Defensa de las Ballenas por parte de Sea Shepherd y Defensa de los Océanos por parte de Greenpeace.
Os animamos a visibilizar los hashtags que comparten estas entidades: #savethewhales #marinewildlife #stopbloodywhaling #Poachersbeware
[English]WHALE DEFENDERS: We want to make visible the organizations and groups that are dedicated to the protection of whales, and the message they want to convey.
From specialized organizations like @seasheperd, @whales_org, @whalesorg and @iwc_int, others dedicated to the conservation of biodiversity in general, such as @wwf, to large environmental groups such as @greenpeace and @ecologists.
These actors stand against commercial whaling. To protect these cetaceans, they carry out different campaigns and actions to end these practices. For example the Whale Defense Campaign by Sea Shepherd and Ocean Defense by Greenpeace.
We encourage you to make visible the hashtags shared by these entities: #savethewhales #marinewildlife #stopbloodywhaling #Poachersbeware
Econflictes 