conflitctes ambientals

L’alvocat és una fruita originària de centre-amèrica, principalment de zones altes del centre i est de Mèxic i Guatemala. Fins fa poc era una fruita exòtica poc coneguda, però ara s’ha convertit en la fruita de moda que milers de persones consumeixen diàriament.

Aquest augment de la demanda ha fet que els països productors tinguin interès en exportar el producte, cosa que ha provocat que augmenti l’àrea cultivada d’alvocat per exportar a EEUU, Europa i Àsia.

Aquesta fruita, requereix d’un subministrament d’aigua elevat, i aquesta demanda ha creat la necessitat de fer plantacions a grans zones, moltes d’elles àrides, provocant el desviament de l’aigua cap aquestes.

Si en algun moment d’aquest últim any ha pogut semblar que, com que han sortit a la llum els efectes devastadors ecològics de la producció massiva dels alvocats, el consum d’aquests ha començat a disminuir, les xifres ens demostren el contrari.

Ens trobem en una situació de gran preocupació pels efectes del desenvolupament de monocultius, impulsats per les expectatives de guanys dels productors, els quals portaran conseqüències ambientals i impactes sobre la diversitat dels territoris on es produeix la fruita.

Un breu article del diari “20 minutos” recull unes dades de l’informe publicat per la WAO (World Avocado Organization), que demostren que Espanya va batre el seu rècord en consum d’alvocat l’any 2018 amb uns 74 milions de peces venudes. A nivell europeu també s’ha registrat un fort augment en el nivell de consum, durant el mateix any passat es van vendre 650 milions de quilos (140 milions més que el 2017).

En l’última dècada, les xarxes socials com el Twitter i l’Instagram han pres una gran importància en la conformació de les identitats personals en el conjunt de la societat. En aquests últims anys, la moda de la vida “healthy”, que va acompanyada també del boom del vegetarianisme i veganisme, ha omplert els perfils d’Instagram de fotografies de receptes amb aquesta fruita. L’alvocat s’ha convertit en una fruita mainstream que ha esdevingut un dels elements de consum indispensable si es vol viure una vida saludable.

L’alvocat està dins de la categoria de “super-aliment”, que són aquells que aporten per si sols una gran quantitat dels nutrients necessaris pel bon funcionament del cos,i se li atribueixen una gran quantitat de propietats i beneficis per a la salud, tant física com estètica. El que ha fet que diferents blocs l’aconsellin per a portar una vida saludable.

Corroborant aquest augment de la demanda arreu del món (fig. 1), observem com hi ha hagut un augment de la producció, sobretot a Amèrica. Tot i així, aquesta producció, no està distribuïda equitativament a tots els països d’Amèrica. Segons les dades obtingudes de la FAO (Organització de les Nacions Unides per l’Alimentació i l’Agricultura) Mèxic ha estat al llarg dels anys el major productor d’alvocats d’Amèrica i aquesta tendència no sembla que hagi de canviar.

Figura 1: gràfica producció alvocats de 2001-2017

Com hem mencionat anteriorment, Mèxic és el centre d’origen de l’alvocat, particularment a l’Estat de Michoacán, que concentra la majoria de les plantacions i és l’estat que aporta ⅓ de les exportacions d’alvocat mundials. S’ha observat que entre el 2000 i el 2008 que la superfície cultivada d’alvocats en el país va augmentar de 94.104 a 112.470 hectàrees i la producció de 907.439 a 1.162.429 tonelades d’aquest fruit, d’aquesta manera, es va augmentar, també, la superfície cultivada i la producció nacional. Amb el 34% de la producció mundial, el Sistema Producto Aguacate contribueix d’una manera enormement important al creixement econòmic del sector agrícola del país ja que, en la present dècada, el valor de la producció s’ha triplicat i el de les exportacions han augmentat més d’un 1.000%.

Aquesta pràctica, ha ocasionat un accelerat canvi de l’ús del sòl forestal que ha arribat a provocar un gran deteriorament dels ecosistemes forestals manifestant-se en un procés de desforestació de 500 hectàrees anuals la qual cosa té implicacions considerables ja que el bosc juga un paper fonamental en el balanç hídric a nivell de conca, el subministrament d’aigua per a diversos usos, la conservació del terra i la provisió de serveis ambientals a la societat.

Des del Tractat de Lliure Comerç d’Amèrica del Nord (TLECAN) al 1993, el mercat anual d’alvocats d’Estats Units està dominat per la producció de 1200 kg provinents d’EEUU i 150M kg de Mèxic. Aquest model està afectant als petits productors.

Tots els guanys econòmics que va generar el TLECAN han acabat per tenir un cost sagnant a la població de Mèxic. L’alvocat s’ha fet tan rentable, que ha passat a ser un objectiu de corrupció i un blanc per les màfies.

Els cartells de droga a Mèxic confisquen granges per plantar alvocats i controlen regions mitjançant impostos “de protecció”. Quan 2 grups criminals volen poder sobre el mateix territori, els residents d’aquest es veuen atrapats enmig d’una lluites i tiroteigs.

La zona més afectada és el Michoacán, ja que és la principal productora. En aquesta zona, els agricultors actuen al marge de la llei desforestant hectàrees i provocant incendis per plantar alvocats, molts cops aquestes accions són motivades per les extorsions de les màfies.

Els productors d’alvocats pateixen extorsions i atacs dels grups de narcotràfic, i rendits davant d’aquesta situació, han hagut de crear grups d’autodefensa per tal de protegir-se. Dins de Michoacán, Tancítaro, el municipi que produeix més, compta amb una policia d’elit pagada pels agricultors i està rodejat de llocs de control per evitar l’entrada dels cartels.

Però no només Mèxic està afectat per aquesta indústria, un altre país que està patint les conseqüències greument és Xile.

A conseqüència de la implantació del Codi d’Aigües al 1981, que va establir que l’aigua és un bé nacional d’ús públic però també un bé econòmic, al 1997 es va privatitzar part de l’ús de l’aigua potable a la població xilena, i més tard es va privatitzar de manera total. Aquest model d’economia extractivista de Xile i la pèrdua de sobirania de recursos com l’aigua, ha provocat l’esgotament dels rius Petroca i Ligua.

Tot i aquests esgotaments, el govern va continuar concedint drets a grans empresaris els quals durant els anys 90 van aprofitar per fer plantacions d’alvocat, que com hem esmentat anteriorment, tenen un elevat cost hídric, ja que cada quilogram necessitat mil litres d’aigua per ser produit.

Aquesta sèrie de decisions, ha acabat tenint conseqüències directes a la població xilena, que no pot abastir-se de l’aigua pel ser consum privat i ha desencadenat una sèrie de mobilitzacions, per part de la població i dels indígenes de la zona i dels activistes.

Rodrigo Mundaca, activista Xilè i portaveu del Moviment de Defensa per l’Accés d’Aigua, la Terra i la Protecció del Medi Ambient (MODATIMA), es posiciona en contra de la mercantilització de l’aigua, la qual cosa vulnera la sostenibilitat dels territoris, i a favor de prioritzar les comunitats i fer de l’aigua un bé comú i un dret humà. També, explica com la conducta dels governs ha sigut invariable al llarg de tots aquests anys i han patit agressions i amenaces per part d’aquest. Tots els governs han mantingut la privatització de l’aigua ja que és un negoci, i ara més amb aquest boom de l’alvocat.

Les lluites pels drets de l’aigua fa temps que van començar. Les comunitats indígenes comprenen les seves terres com a grans fonts d’aigua que constitueixen un tot ecològic i, per tant, duen a terme pràctiques a favor de mantenir-la.

Encara ara no s’ha regulat la producció i la indústria d’alvocats. Per això, urgeix prendre certes decisions que orientin l’ordenació territorial del cultiu, a més de promoure el maneig sustentable dels recursos, el benefici de les generacions futures, la conservació i la restauració d’àrees amb vocació forestal mitjançant programes ja en operació com el ProÁrbol, amb l’objectiu de disminuir els índex de pobresa i marginació en àrees forestals mitjançant la inducció a un maneig i un ús adequat dels seus recursos naturals; generar desenvolupament i expansió econòmica a partir de la valoració, conservació i l’aprofitament sostenible dels recursos dels boscos, selves i vegetació de les zones àrides; a més d’impulsar la planificació i organització forestal i incrementar la producció i la productivitat dels recursos forestals. A més, també, de lluitar per la producció ecològica d’alvocats d’una manera més sostenible.

Vivim en una societat globalitzada on actualment podem tenir a l’abast alvocats durant els 12 mesos a l’any, avui en dia tothom en menja. El “boom de l’alvocat” ha fet d’ell un producte essencial pel dia a dia de les persones provocant així un ús intensiu del sòl i de l’aigua i una sobreexplotació dels mitjans de cultiu.

La lluita està en la competitivitat i els interessos econòmics que fomenten una producció que vulnera la sostenibilitat dels territoris. Aquest model capitalista d’escala, no és sostenible ni socialment ni ambientalment. Els grans productors compren als petits i tornem així a una monopolització del mercat global.

Amb el pacte de TLECAN s’ha vist com l’alvocat al ser tan rentable ha passat a ser un objectiu de corrupció i un blanc perfecte per les màfies que ha afectat de manera sagnant a la població mexicana.

A més, la governança privatitzada de l’aigua a Xile provoca que els petits agricultors no puguin pagar els drets de l’aigua i per tant hagin de vendre les terres a grans empresaris i productors, creant així un monopoli desconnectat de les necessitats de la població local produint greus desigualtats socials, pobresa i malbaratació d’aquest recurs.

LA nostra proposta, sería optar per una autogovernança col·lectiva i sostenible de l’aigua on s’ha de poder defensar i regular el seu consum “des de baix”. Per tal de no convertir l’aigua, un recurs econòmic traient-li el valor incalculable que té.

Un cop més l’economia capitalista ha sobrepassat els límits biofísics del planeta. Aquest sistema d’economia extractivista no s’aguanta per enlloc, i així s’ha pogut demostrar tant amb l’esgotament de rius a Xile (límit ambiental), com amb els constants conflictes socials derivats d’aquesta indústria de l’alvocat a Mèxic on la paciència de la població ha petat (límits socials).

És essencial doncs, conèixer l’origen del que consumim i no tancar els ulls davant la realitat que implica la producció d’aquests aliments ja sigui el cacau, la indústria càrnica i com hem vist, l’alvocat. Però no només amb això n’hi ha prou, com a societat hem de canviar els nostres hàbits de consum, la nostra manera de viure, de relacionar-nos i de fer economia, és a dir, hem de començar a decréixer i fer una transició cap a una economia circular on els límits del planeta i els límits socials es respectin, ja que al cap i a la fi, aquest és qui ens manté vives.