We're a group of environmental science students from UAB and we've started a project on political ecology
Presentem la revista #Econflictes203 amb 15 articles sobre conflictes ambientals redactats per estudiants del grau de Ciències Ambientals de la UAB i que van ser presentats al Vè Seminari d’Ecologia Política, el juny de 2023. Desitgem que aquest material sigui una eina de coneixement i recolzament a les lluites de defensa del territori i els ecosistemes d’aquest planeta.
Encoratgem a descarregar, llegir i compartir la revista
Universitat Atònoma de Barcelona, 1 de juny 2023.- Sessió inaugural del Vè Seminari d’Ecologia Política #Econflictes2023. Un model en crisi: tensions d’energia, terra i territori Joan Martínez Alier (ICTA-UAB): Terra, Aigua, Aire i Llibertat. L’emergència de nous moviments de justicia ambiental al món Daniel Gómez (President de l’Associaciaó d’ Estudis pels Recursos Energètics (AEREN) i editor de crisisenergetica.org): La crisi energètica com a motor de l’ofensiva reaccionaria Mónica Vargas (GRAIN): Presentació informe : “Aguacates de la ira. Conflictos ecológico-distributivos generados por la agroindustria” Modera: Marc Gavaldà
Dijous 1 de juny.
Sala d’actes de la Facultat de Ciències i Biociències
Universitat Autònoma de Barcelona
12h Sessió Inaugural: “Model en crisi: Tensions d’Energia, terra i territori”
Presentació i moderació: Marc Gavaldà
Joan Martínez Alier (ICTA-UAB):
Terra, Aigua, Aire i Llibertat. L’emergència de nous moviments de justicia ambiental al món
Daniel Gómez (President de l’Associaciaó d’ Estudis pels Recursos Energètics (AEREN) i editor de crisisenergetica.org):
La crisi energètica com a motor de l’ofensiva reaccionaria
Mónica Vargas (GRAIN):
Presentació informe : “Aguacates de la ira. Conflictos ecológico-distributivos generados por la agroindustria”
ADENC – Campanya contra el Quart Cinturó:
B-40 , un projecte obsolet que engolleix el territori
15h Presentació d’estudis de Conflictes Ambientals (estudiants del grau de Ciències Ambientals):
El Quart Cinturó a Barcelona pretén resoldre la congestió de trànsit i millorar la mobilitat, amb tot, ha originat debat. Els que són partidaris d’aquest projecte creuen que desviaria el trànsit, alleujaria la pressió sobre les carreteres i milloraria la qualitat de vida dels residents. No obstant, els seus detractors estan preocupats per l’impacte ambiental, així doncs, com per l’augment de les emissions i l’alteració de l’hàbitat. Qüestionen el fet que es doni prioritat a l’ampliació de les carreteres davant les alternatives de transport sostenible. El projecte posa de manifest la complexitat d’equilibrar el desenvolupament urbà, la mobilitat i sostenibilitat ambiental, requerint un anàlisi de diverses perspectives per poder arribar a un acord.
Les macrogranges a Catalunya han generat un conflicte social i econòmic important en els darrers anys. Aquestes explotacions, que són centrades en la producció de carn de porc i aviram, es caracteritzen per ser d’una gran escala i amb una alta intensitat productiva. Aquest model de producció s’ha expandit ràpidament en les últimes dècades, malgrat les crítiques dels moviments ecologistes i d’altres grups socials. El conflicte social i econòmic es basa en el fet que les macrogranges són vistes com una amenaça per a la salut pública, el benestar animal, la biodiversitat i la sostenibilitat ambiental. D’altra banda, els defensors del model argumenten que es tracta d’una activitat econòmica important per a la regió, que genera llocs de treball i dinamitza l’economia local.
4. Hard Rock: L’oci que deteriora
Els interessos econòmics i les tensions al voltant de la construcció del macrocomplex Hard Rock Entertainment World se sumen al model turístic que s’ha desenvolupat a la Costa Daurada durant les últimes dècades. S’analitza un model insostenible caracteritzat per l’expropiació i l’especulació de terres naturals i agràries, propiciant el turisme de masses, la deterioració i el malbaratament progressiu dels recursos naturals
L’ampliació de l’aeroport del Prat és una temàtica controvertida, que els darrers anys ha generat una gran polèmica. Hi ha actors que hi estan a favor, com AENA o el Govern Central, que argumenten que és necessària per atendre l’augment del trànsit aeri i incrementar els trajectes internacionals. D’altra banda, hi ha actors que s’hi oposen, com les comunitats locals o Ecologistas en Acción, que argumenten que hi ha altres alternatives que no afecten el medi ambient o les comunitats veïnes.
El llop ibèric va extingir-se a Catalunya a principis del segle XX degut a les activitats humanes i no ha sigut fins al 2000 que ha començat a tornar a través dels Pirineus. Tot i així, actualment només hi han cinc mascles solitàris, pel que la espècie es considerada “extinta com a reproductora”.
Encara que actualment el llop es una espècie protegida, el sector ramader s’oposa a la seva reintroducció i, fins i tot, en alguns casos s’han debatut l’opció d’eliminar els exemplars presents a Catalunya degut als danys que causen als ramats.
En aquest treball s’ha volgut analitzar la problemàtica i intentar arribar a una solució per assegurar la convivencia entre ambdós grups.
7. Doñana, un pou de desesperació davant la sequera
El conflicte ambiental del Parc Nacional de Doñana neix durant el segle XX, on, entre d’altres molts problemes que té el Parc, certs agricultors van decidir excavar pous als voltants i a l’interior del Parc per poder regar els seus cultius. Aquest problema està passant factura ara, ja que s’està observant una davallada en espècies d’animals, de plantes, augment de temperatura, canvi de clima i, òbviament, baixada del nivell d’aigua
La construcció de línies de Molt Alta Tensió (MAT) són projectes impulsats per empreses privades que suposen un gran impacte en la zona, provocant pèrdues de terreny en el sector primari, degradació de la bellesa del paisatge, pèrdues en la sobirania energètica i possibles efectes nocius per a la salut humana.
11. Reobertura i ampliació del Bulli
El Bulli és un restaurant situat a la cala Montjoi, Roses (Girona). L’any 2010 Ferran Adrià, va anunciar que el restaurant tancaria definitivament i al 2020 es va anunciar la seva reobertura i ampliació en forma de museu i fundació. El principal conflicte es la seva ampliació en un àrea protegida, el parc natural Cap de Creus.
Les evidències de l’encreuament d’una crisi multidimensional de gran abast és ja difícil de dissimular. Les conseqüències del canvi climàtic ja ens afecten les nostres vides, al temps que l’economia global ha ingressat pel carrer d’una recessió de la que no se’n sortirà sinó canvia de model. Per aquest motiu, enguany en la IVª edició del Seminari d’Ecologia Política hem decidit abordar el punxegut tema de la crisi energètica i climàtica amb tres ponències de gran relleu.
Adrian Almazán, de la Universidad Autónoma de Madrid, ens introdueix amb molta traça i matissos, una crítica a l’optimisme tecnològic que ens fa confiar a cegues en les solucions tecnològiques sense canviar el sistema capitalista, fòssil, centralitzat i no democràtic que el sustenta. Calen, apunta, transformacions dels nostres imaginaris, les nostres prioritats i les nostres institucions.
Antonio Turiel, científic de l’Institut del Mar i del CSIC, autor de llibres com Petrocalipsis i redactor del blog de referència The Oil Crash, en resumeix les evidències del col·lapse energètic en el qual ja està transitant la humanitat, el qual arrossega a molts països a viure ja situacions de carestia d’aliments, aigua i energia i com el peak oil, d’urani, carbó i gas arrosseguen irremeiablement a l’economia i els processos industrials a una crisi que no trobarà altra solució que el decreixement i el canvi de model econòmic. Negar-se a acceptar aquestes evidències i deixar passar el temps, com s’està fent fins ara en la dinàmica bussiness as usual, agreuja encara més la crisi i les seves conseqüències.
Carles Riba Romeva, catedràtic de la Universitat Politècnica de Catalunya i membre del Col·lectiu Per a un Nou Model Energètic i Social Sostenible (CMES), ens aterra en els desafiaments de la transició energètica al territori català i ens posa negre sobre blanc en les possibilitats d’implantació de les fonts d’energia renovable tenint en compte els usos del sòl i les limitacions espacials.
PROGRAMA
Dijous 26 de Maig
Sala de Graus de la Facultat de Ciències i Biociències
Universitat Autònoma de Barcelona
12H
Xerrada Inaugural:
Joan Martínez Alier: “ Ecología Política i la Justicia Ambiental”
Presentació del Llibre “Minería y Extractivismos” amb Edurne Bagué( UdG) i Marc Gavaldà (UAB)
15H
Projecció del documental : “50ºC”
i debat amb el seu director Pep Cabayol (Sicom)
Dijous 2 de juny
Sala d’actes de la Facultad de Ciències i Biociències
Universitat Autónoma de Barcelona
12h
Sessió: “Els reptes de la crisi energètica”
Carles Riba Romeva (UPC): “Transició energètica i territori. El cas de Catalunya”
Adrian Almazan: “Alternativas socio-técnicas ante la crisis energética: la necesidad de energías renovables realmente renovables”
Antonio Turiel (CSIC): “El futur de l’energia”
15H
Presentació de Conflictes Ambientals a càrrec d’estudiants de Ciències Ambientals
————————————————————————————————————
https://econflictes.home.blog/ t: @Econflictes_uab I: @econflictes
Bellaterra 2/0672021.- Acte central del III Seminari d’Ecologia Política #Econflictes: Taula Rodona sobre els “Reptes de l’Ecologia Política Avui”, amb les exposicions de Joan Martínez Alier, Aida López, Blanca Bayas, Yassin Essakal i Miquel Torres.
L’alvocat és una fruita originària de centre-amèrica, principalment de zones altes del centre i est de Mèxic i Guatemala. Fins fa poc era una fruita exòtica poc coneguda, però ara s’ha convertit en la fruita de moda que milers de persones consumeixen diàriament.
Aquest augment de la demanda ha fet que els països productors tinguin interès en exportar el producte, cosa que ha provocat que augmenti l’àrea cultivada d’alvocat per exportar a EEUU, Europa i Àsia.
Aquesta fruita, requereix d’un subministrament d’aigua elevat, i aquesta demanda ha creat la necessitat de fer plantacions a grans zones, moltes d’elles àrides, provocant el desviament de l’aigua cap aquestes.
Si en algun moment d’aquest últim any ha pogut semblar que, com que han sortit a la llum els efectes devastadors ecològics de la producció massiva dels alvocats, el consum d’aquests ha començat a disminuir, les xifres ens demostren el contrari.
Ens trobem en una situació de gran preocupació pels efectes del desenvolupament de monocultius, impulsats per les expectatives de guanys dels productors, els quals portaran conseqüències ambientals i impactes sobre la diversitat dels territoris on es produeix la fruita.
Un breu article del diari “20 minutos” recull unes dades de l’informe publicat per la WAO (World Avocado Organization), que demostren que Espanya va batre el seu rècord en consum d’alvocat l’any 2018 amb uns 74 milions de peces venudes. A nivell europeu també s’ha registrat un fort augment en el nivell de consum, durant el mateix any passat es van vendre 650 milions de quilos (140 milions més que el 2017).
En l’última dècada, les xarxes socials com el Twitter i l’Instagram han pres una gran importància en la conformació de les identitats personals en el conjunt de la societat. En aquests últims anys, la moda de la vida “healthy”, que va acompanyada també del boom del vegetarianisme i veganisme, ha omplert els perfils d’Instagram de fotografies de receptes amb aquesta fruita. L’alvocat s’ha convertit en una fruita mainstream que ha esdevingut un dels elements de consum indispensable si es vol viure una vida saludable.
L’alvocat està dins de la categoria de “super-aliment”, que són aquells que aporten per si sols una gran quantitat dels nutrients necessaris pel bon funcionament del cos,i se li atribueixen una gran quantitat de propietats i beneficis per a la salud, tant física com estètica. El que ha fet que diferents blocs l’aconsellin per a portar una vida saludable.
Corroborant aquest augment de la demanda arreu del món (fig. 1), observem com hi ha hagut un augment de la producció, sobretot a Amèrica. Tot i així, aquesta producció, no està distribuïda equitativament a tots els països d’Amèrica. Segons les dades obtingudes de la FAO (Organització de les Nacions Unides per l’Alimentació i l’Agricultura) Mèxic ha estat al llarg dels anys el major productor d’alvocats d’Amèrica i aquesta tendència no sembla que hagi de canviar.
Figura 1: gràfica producció alvocats de 2001-2017
Com hem mencionat anteriorment, Mèxic és el centre d’origen de l’alvocat, particularment a l’Estat de Michoacán, que concentra la majoria de les plantacions i és l’estat que aporta ⅓ de les exportacions d’alvocat mundials. S’ha observat que entre el 2000 i el 2008 que la superfície cultivada d’alvocats en el país va augmentar de 94.104 a 112.470 hectàrees i la producció de 907.439 a 1.162.429 tonelades d’aquest fruit, d’aquesta manera, es va augmentar, també, la superfície cultivada i la producció nacional. Amb el 34% de la producció mundial, el Sistema Producto Aguacate contribueix d’una manera enormement important al creixement econòmic del sector agrícola del país ja que, en la present dècada, el valor de la producció s’ha triplicat i el de les exportacions han augmentat més d’un 1.000%.
Aquesta pràctica, ha ocasionat un accelerat canvi de l’ús del sòl forestal que ha arribat a provocar un gran deteriorament dels ecosistemes forestals manifestant-se en un procés de desforestació de 500 hectàrees anuals la qual cosa té implicacions considerables ja que el bosc juga un paper fonamental en el balanç hídric a nivell de conca, el subministrament d’aigua per a diversos usos, la conservació del terra i la provisió de serveis ambientals a la societat.
Des del Tractat de Lliure Comerç d’Amèrica del Nord (TLECAN) al 1993, el mercat anual d’alvocats d’Estats Units està dominat per la producció de 1200 kg provinents d’EEUU i 150M kg de Mèxic. Aquest model està afectant als petits productors.
Tots els guanys econòmics que va generar el TLECAN han acabat per tenir un cost sagnant a la població de Mèxic. L’alvocat s’ha fet tan rentable, que ha passat a ser un objectiu de corrupció i un blanc per les màfies.
Els cartells de droga a Mèxic confisquen granges per plantar alvocats i controlen regions mitjançant impostos “de protecció”. Quan 2 grups criminals volen poder sobre el mateix territori, els residents d’aquest es veuen atrapats enmig d’una lluites i tiroteigs.
La zona més afectada és el Michoacán, ja que és la principal productora. En aquesta zona, els agricultors actuen al marge de la llei desforestant hectàrees i provocant incendis per plantar alvocats, molts cops aquestes accions són motivades per les extorsions de les màfies.
Els productors d’alvocats pateixen extorsions i atacs dels grups de narcotràfic, i rendits davant d’aquesta situació, han hagut de crear grups d’autodefensa per tal de protegir-se. Dins de Michoacán, Tancítaro, el municipi que produeix més, compta amb una policia d’elit pagada pels agricultors i està rodejat de llocs de control per evitar l’entrada dels cartels.
Però no només Mèxic està afectat per aquesta indústria, un altre país que està patint les conseqüències greument és Xile.
A conseqüència de la implantació del Codi d’Aigües al 1981, que va establir que l’aigua és un bé nacional d’ús públic però també un bé econòmic, al 1997 es va privatitzar part de l’ús de l’aigua potable a la població xilena, i més tard es va privatitzar de manera total. Aquest model d’economia extractivista de Xile i la pèrdua de sobirania de recursos com l’aigua, ha provocat l’esgotament dels rius Petroca i Ligua.
Tot i aquests esgotaments, el govern va continuar concedint drets a grans empresaris els quals durant els anys 90 van aprofitar per fer plantacions d’alvocat, que com hem esmentat anteriorment, tenen un elevat cost hídric, ja que cada quilogram necessitat mil litres d’aigua per ser produit.
Aquesta sèrie de decisions, ha acabat tenint conseqüències directes a la població xilena, que no pot abastir-se de l’aigua pel ser consum privat i ha desencadenat una sèrie de mobilitzacions, per part de la població i dels indígenes de la zona i dels activistes.
Rodrigo Mundaca, activista Xilè i portaveu del Moviment de Defensa per l’Accés d’Aigua, la Terra i la Protecció del Medi Ambient (MODATIMA), es posiciona en contra de la mercantilització de l’aigua, la qual cosa vulnera la sostenibilitat dels territoris, i a favor de prioritzar les comunitats i fer de l’aigua un bé comú i un dret humà. També, explica com la conducta dels governs ha sigut invariable al llarg de tots aquests anys i han patit agressions i amenaces per part d’aquest. Tots els governs han mantingut la privatització de l’aigua ja que és un negoci, i ara més amb aquest boom de l’alvocat.
Les lluites pels drets de l’aigua fa temps que van començar. Les comunitats indígenes comprenen les seves terres com a grans fonts d’aigua que constitueixen un tot ecològic i, per tant, duen a terme pràctiques a favor de mantenir-la.
Encara ara no s’ha regulat la producció i la indústria d’alvocats. Per això, urgeix prendre certes decisions que orientin l’ordenació territorial del cultiu, a més de promoure el maneig sustentable dels recursos, el benefici de les generacions futures, la conservació i la restauració d’àrees amb vocació forestal mitjançant programes ja en operació com el ProÁrbol, amb l’objectiu de disminuir els índex de pobresa i marginació en àrees forestals mitjançant la inducció a un maneig i un ús adequat dels seus recursos naturals; generar desenvolupament i expansió econòmica a partir de la valoració, conservació i l’aprofitament sostenible dels recursos dels boscos, selves i vegetació de les zones àrides; a més d’impulsar la planificació i organització forestal i incrementar la producció i la productivitat dels recursos forestals. A més, també, de lluitar per la producció ecològica d’alvocats d’una manera més sostenible.
Vivim en una societat globalitzada on actualment podem tenir a l’abast alvocats durant els 12 mesos a l’any, avui en dia tothom en menja. El “boom de l’alvocat” ha fet d’ell un producte essencial pel dia a dia de les persones provocant així un ús intensiu del sòl i de l’aigua i una sobreexplotació dels mitjans de cultiu.
La lluita està en la competitivitat i els interessos econòmics que fomenten una producció que vulnera la sostenibilitat dels territoris. Aquest model capitalista d’escala, no és sostenible ni socialment ni ambientalment. Els grans productors compren als petits i tornem així a una monopolització del mercat global.
Amb el pacte de TLECAN s’ha vist com l’alvocat al ser tan rentable ha passat a ser un objectiu de corrupció i un blanc perfecte per les màfies que ha afectat de manera sagnant a la població mexicana.
A més, la governança privatitzada de l’aigua a Xile provoca que els petits agricultors no puguin pagar els drets de l’aigua i per tant hagin de vendre les terres a grans empresaris i productors, creant així un monopoli desconnectat de les necessitats de la població local produint greus desigualtats socials, pobresa i malbaratació d’aquest recurs.
LA nostra proposta, sería optar per una autogovernança col·lectiva i sostenible de l’aigua on s’ha de poder defensar i regular el seu consum “des de baix”. Per tal de no convertir l’aigua, un recurs econòmic traient-li el valor incalculable que té.
Un cop més l’economia capitalista ha sobrepassat els límits biofísics del planeta. Aquest sistema d’economia extractivista no s’aguanta per enlloc, i així s’ha pogut demostrar tant amb l’esgotament de rius a Xile (límit ambiental), com amb els constants conflictes socials derivats d’aquesta indústria de l’alvocat a Mèxic on la paciència de la població ha petat (límits socials).
És essencial doncs, conèixer l’origen del que consumim i no tancar els ulls davant la realitat que implica la producció d’aquests aliments ja sigui el cacau, la indústria càrnica i com hem vist, l’alvocat. Però no només amb això n’hi ha prou, com a societat hem de canviar els nostres hàbits de consum, la nostra manera de viure, de relacionar-nos i de fer economia, és a dir, hem de començar a decréixer i fer una transició cap a una economia circular on els límits del planeta i els límits socials es respectin, ja que al cap i a la fi, aquest és qui ens manté vives.
Webs de referència:
História del aguacate en México: http://www.avocadosource.com/journals/cictamex/cictamex_1998-2001/CICTAMEX_1998-2001_PG_171-187.pdf
Proarbol: un programa que da vida a los ecosistemas: http://www.miambiente.com.mx/comunitarias/proarbol-un-programa-que-da-vida-a-los-ecosistemas/
http://www.inifapcirne.gob.mx/Revistas/Archivos/libro_aguacate.pdf
FAO: Organización de las Naciones Unidas para la Alimentación y la Agricultura
NY Times: Cómo el aguacate se convirtió en la fruta del comercio global
La provincia: Los cárteles del aguacate
https://www.lasprovincias.es/sociedad/carteles-aguacate-droga-mexico-20171221162322-nt.htm
Modatima
20 minutos: La moda del aguacate arrasa en España, el consumo sube un 35%
https://www.20minutos.es/noticia/3542035/0/moda-aguacate-espana-consumo/
Rotten: documental de Netflix
”INIFAP”, Impactos ambientales y socioeconómicos del cambio de uso del suelo forestal a huertos de aguacate en Michoacán, Mèxic.
http://www.inifapcirne.gob.mx/Revistas/Archivos/libro_aguacate.pdf.
III SEMINARI D’ECOLOGIA POLÍTICA -ECONFLICTES
Dimecres 2 de juny 2021
Sala d’Actes Factultat de Biociències- University Autònoma de Barcelona
9.30 -12h PRIMERA PART:
Presentació del III Seminari d’Ecologia Política i la plataforma Econflictes:
Presentació de conflcites ambientals : Alumnes d’Usos Humans del Sistema Terra (Ciències Ambientals)
-Contaminació al Riu Ripoll
-Impactes del Fast Fashion
-L ‘aigua, escassetat i el dret a l’ús, mini transvasament riu Siurana
-12h-14h TAULA RODONA: Actualitat i reptes de l’Ecologia Política
Modera: Marc Gavaldà ( Departament d’Economia i d’historia Econòmica)
15h.-18h 2a PART
Presentació de conflictes ambientals: Alumnes d’Economia Ambiental dels Recursos Naturals (Ciències Ambientals)
-Radioactivitat a Fukushima
2ona part del Seminari d’Ecologia Política -Econflictes on estudiants de Ciències Ambientals de la UAb exposen els següents conflictes:
– Caça de dofins de Japó
– Pesca del tauró
– Refugi nacional de vida silvestre de l’Àrtic
-Mar d’ Aral
– Incendis a l’Amazonia
-Covid19 i l’emergència climàtica
-Béns comuns a Copenhaguen
-Cementiri de vaixells a Chittagong
A daily selection of the best content published on WordPress, collected for you by humans who love to read.
We're a group of environmental science students from UAB and we've started a project on political ecology
Longreads : The best longform stories on the web
The latest news on WordPress.com and the WordPress community.
Econflictes 