ABSTRACT
Analitzem la influència dels principals vectors de canvi sobre els ecosistemes d’alta muntanya. Concretament, a les transformacions del mantell nivològic anual dels Pirineu o les recessions i l’evolució de les poques glaceres presents. Els efectes i conseqüències no es limiten només a un impacte visual i paisatgístic, sinó que també a una important alteració a milers d’hàbitats i ecosistemes, juntament amb l’activitat socioeconòmica de la serralada.
INTRODUCCIÓ
La natura és canviant en tots els seus sentits. A muntanya, la manifestació d’aquests és més abrupte i accentuada. El canvi climàtic és, per tant, un vector que ha incidit, que incideix i que incidirà en l’evolució de tot ecosistema i espècie.
La suma de les activitats humanes d’esbarjo i de productivitat representa un impacte a tot sistema natural, on el creixement econòmic il·limitat definit com a “progrés” pel capitalisme ha generat i continuarà generant alteracions en els cicles naturals. Per tant, la magnitud i acceleració d’aquests augmenta conjuntament amb els valors de petjada ecològica, ara també una petjada climàtica.
La materialització d’aquest gran canvi: un fet o una tendència? En aquest projecte donem resposta a aquesta qüestió mitjançant els efectes constatables i empírics en el temps present, com és el cas del desgel a muntanya i de la pèrdua del mantell nival anual, amb tots els efectes conseqüents.
OBJECTIUS I MÈTODES
Per a fer contrastables les manifestacions climàtiques perceptibles analitzem quines són les principals variacions; expliquem el paper i estat de les glaceres i del mantell nival a
muntanya –què pot passar si s’alteren?; recerquem els efectes biològics, culturals i econòmics d’aquestes i estudiem possibles solucions / accions. La metodologia emprada és a través de la cerca d’informació i l’obtenció de documentació referent als objectes d’estudi (per exemple imatges de l’evolució de les glaceres). Finalment, el contacte telemàtic d’un actor afectat.
ANTECEDENTS I CONEXT
Tots i totes coneixem l’evolució negativa i decreixent de la neu als Pirineus durant les últimes dècades. Hi ha estudis amb previsió que a l’any 2050 aquest retrocés augmentarà més d’un 50%.
El clima als Pirineus és una variable que depèn de la interacció entre processos atmosfèrics i oceànics de l’Atlàntic Nord, la dinàmica atmosfèrica subtropical, i de en la irradiació solar derivats de les variacions orbitals planetàries. Per tant, el clima i la neu varien segons l’època estacional i la ja nombrada dinàmica del fluid atmosfèric. Així doncs, per què ens preocupem per la pèrdua de neu?
La història climàtica a escala geològica és variable; hi ha alts i baixos, períodes de glaciació i períodes de transició i/o desglaciació, evidenciant la naturalitat d’aquests esdeveniments.
Hem de tenir en compte també les limitacions geomorfològiques espacials, ja que la serralada Pirinenca s’estén per diferents territoris i països, fet que complica la realització d’un sol estudi. Tot i així, tots ells comparteixen l’augment considerable i innegable de temperatures.
ACTORS I AGENTS
La variació de la temperatura i la disminució de les precipitacions han reduït destacablement les reserves nivològiques. Aquest fet, ha estat afectant, afecta i afectarà a tot un conjunt ampli d’actors i agents involucrats.
Definim com a actor principal el canvi climàtic, ja que és influent en tot àmbit estudiat. Aquest és condicionat directament per l’acció antropogènica. En aquest escenari de retrocés, els efectes són també representants a tot ecosistema i als seus elements vitals com la flora i fauna. La modificació dels hàbitats pot ser perjudicial pel desenvolupament de les espècies, on el creixement és alterat i provoca canvis en la productivitat de individus. Per tant, és fonamental establir mesures de protecció i iniciatives, tant legislatives, normatives com presencials, on el paper de l’activisme ambiental és de gran rellevància.
Els efectes socioeconòmics del canvi climàtic involucren a gran part de la població del Pirineu, on un important sector depèn del turisme. El turisme d’hivern és la principal font d’ingressos en moltes zones del Pirineu tal com es mostra a l’augment de les temperatures i la disminució de recipitacions han provocat problemes a totes les estacions d’esquí del Pirineu, on cada cop inverteixen més en la producció de neu artificial. N’és un exemple la posposició de la data d’inici de temporada de moltes estacions d’esquí i muntanya.
EFECTES NIVOLÒGICS
Els estudis possibles i actuals es basen en sèries sintètiques generades a partir d’una relació estadística entre el la mesura del gruix del mantell nival en una xarxa de balises i les sèries climàtiques de la zona del vessant sud del Pirineu central. Es representa un significatiu descens del mantell entre el 1950 i 2000. Un dels efectes substancials de la disminució de la capa nival i l’augment de temperatures és la pèrdua de la flora pròpia de l’estatge alpí. Els estatges vegetatius d’inferior alçada guanyaran terreny i ocuparan estatges més alpins.
La disminució de la precipitació durant els mesos de tardor, hivern i primavera és el principal vector de la reducció del mantell nival als Pirineus. Durant el període (1959-2010), els indicadors climàtics mostren una disminució de les precipitacions de l’ordre d’un 2,5% per dècada. La variable de la temperatura també ha estat de gran rellevància en els efectes sobre la nivologia. Durant la sèrie (1959-2010), la temperatura mitjana augmentat considerablement a tota la serralada pirinenca essent més important els darrers anys. La tendència de l’augment de temperatura durant aquest període es situa a valors de 0,2 graus per dècada.
Per corroborar els efectes a la zona, es va obtenir una entrevista a en Javier Bielsa, ambientòleg i resident al Valle de Benasque. Fa especial referència a diversos canvis, citant textualment el cambio más llamativo ha sido la desaparición de varios glaciares y la reducción de superficie de los más poderosos, pero el adelanto del deshielo también es apreciable.
ACTUACIONS
Destaquem el Projecte CLIMPY, propulsat des de l’Administració i contribuent a l’ampliació dels coneixements existents sobre el clima als Pirineus i els patrons temporals de variació dels seus elements principals esmentats. És impulsat per associacions de tot el territori pirinenc, i ha de ser una guia a l’hora d’aplicar polítiques d’adaptació i resiliència al canvi climàtic.
Els objectius principals són la creació d’una àmplia base de dades de temperatura, precipitació i neu d’alta qualitat i homogènia i l’anàlisi de la distribució del mantell nival i la seva variabilitat espacio-temporal. El desenvolupament d’indicadors climàtics permet dur a terme un diagnòstic complet de les tendències observades, les quals són anualment actualitzades per l’OPCC.
CONCLUSIONS
Els efectes i conseqüències futures són incertes. Tot i així, amb un alt nivell de confiança afirmem que és fonamental l’aplicació de mesures de protecció del medi, tant a nivell nacional com a nivell internacional. Les previsions desxifren un escenari preocupant i amb un augment dels impactes cada cop més generalitzats a tota la serralada, on les variables meteorològiques i climàtiques del Pirineu continuaran sent alterades, incrementant encara més la necessitat d’establir escenaris climàtics futurs que ajudin a la preparació de recomanacions i mesures d’adaptació.
Des d’una visió antropogènica i neoclàssica, els efectes a la població són transcendents per la seva vida social i econòmica, on les muntanyes i l’entorn són font d’oci i/o esport. Una de les solucions possibles és la divulgació didàctica per a tota la ciutadania, del Pirineu i fora d’aquest.
Com hem exposat, la situació de cara a l’any 2050 és catastròfica; no només hi haurà una reducció de més del 50% al mantell nival, sinó que una gran part de la població haurà de buscar una altra manera de generar ingressos, on les pistes d’esquí, com a motors econòmics, es veuran directament afectades.
Arran de totes les referències estudiades, observem que aquest problema no és desapercebut, però se’n ha de fer encara més ressò. La consciència col·lectiva del que suposa la pèrdua de neu i/o la recessió de les glaceres genera incertesa i inquietud entre la població, fet innegable pel gran impacte visual generat. Les institucions i administracions científiques estan col·laborant-hi positivament a l’hora d’obtenir dades més precises i divulgar-les al públic.
Finalment, destaquem que el canvi climàtic és accelerat a moltes altres zones globals com per exemple als glacials àrtics, on l’extensió dels terrestres s’està reduint any rere any, fet que comporta l’augment del nivell del mar i la incorporació d’aigua dolça a la circulació oceànica planetària. Comuniquem i expressem la nostra preocupació pel medi naturals i les conseqüències per al conjunt d’espècies, per a la societat humana i per al planeta Terra.
Econflictes 