Autors de l’Article: Anna Guillem, Carla González, Victor Moreno, Lua Labrado, Arnau Grivé, Mario Díaz i Mariona Jané

Ramon Buxó, Anna Giner, Ruicheng Guo, Miguel Martín, Marina Miralles.

PARAULES CLAU: Sobirania Alimentària, Aliments, Indústria, Agricultura, Ramaderia, Explotació, Sòl, Conreu, Contaminació.

Bibliografia

· Bustos, E. (2018, 24 octubre). Argentina es uno de los 10 principales exportadores bienes agropecuarios y de alimentos. Noticias AgroPecuarias. https://www.noticiasagropecuarias.com/2018/10/24/argentina-es-uno-de-los-10-principales-exportadores-bienes-agropecuarios-y-de-alimentos-del-mundo/

· Piovano, P. E. (2021, 29 enero). Argentina: De la esclavitud a la soberanía alimentaria. CLACSO. https://www.clacso.org/argentina-de-la-esclavitud-a-la-soberania-alimentaria/

· Eurocarnedigital. (2020, 7 septiembre). Eurocarne Digital – Noticias sobre el mercado cárnico – Siete de cada 10 dólares que Argentina obtiene por sus exportaciones proceden de la agricultura y la ganadería. Eurocarnedigital. https://eurocarne.com/noticias/codigo/47511/kw/Siete+de+cada+10+d%C3%B3lares+que+Argentina+obtiene+por+sus+exportaciones+proceden+de+la+agricultura+y+la+ganader%C3%ADa

· González, G. (2020, 18 febrero). Los países que más soja producen – Mapas de. El Orden Mundial – EOM. https://elordenmundial.com/mapas/paises-que-mas-soja-producen/

· Garcia, M. B. (2021). Cumbre sobre los Sistemas Alimentarios de 2021. Desarrollo Sostenible. https://www.un.org/sustainabledevelopment/es/food-systems-summit-2021/

· Dominguez, F. J. R. (2013). Capítulo 3 ¿QUIÉN DECIDE? LOS ACTORES Y SUS RECURSOS 3.1. ¿Quiénes son los actores? Academia.Edu. https://www.academia.edu/23950716/Cap%C3%ADtulo_3_QUI%C3%89N_DECIDE_LOS_ACTORES_Y_SUS_RECURSOS_3_1_Qui%C3%A9nes_son_los_actores

Lo que gana la industria, ¿lo paga tu salud?

Por:

Gerard Guitard

Gerard Fernández

Cristina Gómez

Anna Moreno

Ana Casilda Linares

Aina Campàs, Nora Hendrikse, Camila Hope, Marta Navas i Raquel González

Àngel Gregorio, Pol Font, Eduard Sarró Alberto, 

Roger Vergés, Joceline Méndez, Sankalp Miquel Gómez López

El vessament de petroli és un fenomen que succeeix contínuament al nostre món i que de manera directa o indirecta afecta la nostra vida. Tot i que el conflicte del Delta del Níger és un dels més coneguts del continent africà juntament amb el conflicte del Delta (interior) de l’Okavango no en són els únics. 

El Delta del Níger és la regió productora de petroli més gran d’Àfrica i una de les zones més contaminades del món. L’extracció de petroli ha arruïnat tant el medi ambient de la zona com les vides de milers de nigerians. El conflicte ve caracteritzat pel constant abocament de petroli a les seves aigües i superfícies, causat sobretot per les explotacions de grans empreses, com Shell, Eni i Chevron, malgrat que al·leguen que es produeixen a causa de sabotatges i que per la seva part procuren fer tot el possible per evitar-ho i netejar-ho, encara que aquestes afirmacions són de dubtosa fiabilitat i a més en la majoria dels casos la seva inactivitat i passivitat davant els abocaments n’agreuja la situació, ja que poden arribar a trigar mesos a posar-hi solució, si és que n’arriben a posar.

El 2009, un abocament al poble de Bodo va contaminar-ne tots els rius, llacs i superfícies provocant que molta gent quedés privada d’accés a aigua potable. Segons Shell aquest abocament va ser mínim i van oferir una indemnització de 4000 dòlars. Aquest fet va provocar que la població de Bodo demanés ajuda internacional, va ser aleshores quan gràcies a la intervenció d’Amnistia Internacional es va aconseguir exposar la veritat, Shell havia mentit sobre el volum de petroli que s’havia abocat. Finalment la indemnització va ser de 70 milions de dòlars per a la comunitat de Bodo.

Cal remarcar que els interessos pels recursos energètics de la desembocadura del Níger es remunten a l’inici del segle XX. En aquella època aquesta regió de Nigèria era un protectorat britànic i més tard, el 1914, va esdevenir una colònia britànica. En aquell moment es va descobrir un gran jaciment de minerals i hidrocarburs (carbó, petroli, gas natural,…). Diverses empreses angleses petrolíferes van explotar els recursos de la zona fins que el 1937 la multinacional anglo-holandesa Royal Dutch Shell va apoderar-se del monopoli de l’extracció de petroli, arribant a produir més de 5000 barrils per dia. 

Tres dècades més tard, després de la independència i l’establiment oficial de la República Federal de Nigèria, el govern militar va emprendre una política de nacionalització i adquisició de les firmes estrangeres del país, obligant les empreses a registrar-se de nou amb empreses locals. D’aquesta manera es va aconseguir transformar aquesta activitat en el primer sector estratègic per a l’economia del país. Des de l’entrada de Nigèria a l’OPEP (Organització de Països Exportadors de Petroli) el 1971, el seu govern Federal posseeix avui en dia el 60% de la participació en el capital de pràcticament totes les petrolieres en actiu, ocupant un important paper com a soci majoritari.

L’activitat econòmica principal del país abans d’aquesta greu transformació era l’activitat agrària, més de la meitat de terres utilitzades eren plantacions de cacau i la seva ramaderia estava centrada en els productes bovins, caprins i ovins, malgrat que a partir del 1980 aquesta activitat es va veure greument minvada. Actualment les plantacions de cacau van ser progressivament substituïdes per d’altres més rendibles (com l’oli de palma), encara que actualment, i a causa de la greu desertització que pateix el país, es tracta bàsicament d’una agricultura de subsistència.

La zona del Delta és extensa i per tant s’han arribat a observar desenes de conflictes relacionats amb el petroli a la zona, cadascun d’aquests conflictes ha tingut una repercussió diferent, encara que la majoria d’ells tenen un impacte de caràcter local, és a dir, afecten una única sola població. Tot i això la suma de tots aquests conflictes fa que sigui un tema amb una gravetat de consideracions importants en el país en qüestió el que ha fet que aquesta zona sigui considerada una de les zones més contaminants del planeta.

• Actors

Actualment entre les poblacions més afectades trobem els col·lectius Ogoni i els Ijaw, ambdós grups habiten el sud del país, principalment els estats a l’oest del riu Níger fins a la desembocadura del seu Delta. Des dels anys 50 han protestat activament per la contaminació continuada de les petrolieres, sobretot Shell, així com per l’abandonament de la regió per part del govern Nigerià. Potser un dels casos que més repercussió mediàtica va tenir va ser l’execució de l’escriptor i activista ogoni Ken Saro-Wiwa, que va ser acusat pel govern federal de Nigèria i sentenciat a morir penjat el 1995.

Però la lluita pels drets dels col·lectius natius de la regió del Delta no és en tots casos verbal, la disconformitat davant la passivitat del govern Nigerià i l’acció extractiva de les companyies petrolieres ha portat a l’aparició de grups armats que proven per mitjà de la força expulsar aquests remanents símbols de l’imperialisme que durant tants anys va sotmetre el continent africà. Grups com el Niger Delta Pople’s Volunteer Force (NDPVF) o el Movement for the Emancipation of the Niger Delta (MEND). L’acció d’aquests grups armats ha estat denunciada per Shell i totes les empreses petrolieres en repetides ocasions i declarats responsables de més del 90% dels vessaments de petroli que al llarg de l’any es produeixen, així com pel segrest i atac a treballadors de les multinacionals.

Des dels anys 2000 (sobretot després de la repercussió mediàtica que l’execució de Ken Saro-Wiwa va tenir a escala internacional) el govern nigerià per la seva banda ha donat resposta a la situació mitjançant la institució de dues agències especialitzades en la gestió i tractament dels vessaments d’oli: La National Oil Spill Detection and Response Agency (NOSDRA), creada el 2006 i encarregada del seguiment i control dels vessaments de petroli i la National Environmental Standards and Regulations Enforcement Agency (NESREA), de caràcter paraestatal i encarregada des del 2007 de garantir l’aplicació i compliment de les lleis, guies, polítiques, estàndards i regulacions ambientals a Nigèria.

• Efectes:

“Si quieres ir a pescar, tienes que caminar durante cuatro horas atravesando a pie varios ríos para llegar a donde puedes encontrar peces y el vertido es menor […]; a veces, al abrir el vientre de los peces que atrapamos, huelen a petróleo.” ¹

• Social:

El delta del Níger és un dels 10 ecosistemes pantanosos i marí-costaners més importants del món, i acull al voltant de 31 milions de persones. El petroli ha generat ingressos d’aproximadament 600.000 milions de dòlars des de la dècada de 1960. Malgrat això, la major part de la població del delta del Níger viu en la pobresa. Segons el Programa de las Naciones Unidas para el Desarrollo (PNUD), la regió viu enmig de “l’abandonament administratiu, el col·lapse dels serveis socials i les infraestructures socials, l’elevat atur, la privació social, l’enorme pobresa, la misèria i la brutícia i el conflicte endèmic”. La majoria de les persones que viuen al delta del Níger no tenen un accés adequat a l’aigua neta. La seva pobresa, i el contrast que representa amb la riquesa que genera el petroli, s’ha convertit en un dels exemples més notoris i alarmants de la “maledicció dels recursos”.

• Ecològic:

El vessament de petroli té un gran impacte en l’ecosistema en el qual s’allibera. S’han destruït grans extensions de boscos de manglars, que són especialment susceptibles al petroli. Aproximadament entre el 5 i el 10% dels ecosistemes de manglars nigerians han estat  eliminats. El bosc que anteriorment ocupava uns 7.400 km² de terreny també ha desaparegut.

Hi ha vessaments en zones poblades, sovint dispersos en una àmplia zona, destruint cultius i aqüicultures a través de la contaminació de les aigües subterrànies i els sòls. El consum d’oxigen dissolt per bacteris alimentació en el vessament hidrocarburs també contribueix a la mort del peix. En comunitats agrícoles el subministrament d’aliment pot ser destruït instantàniament. A causa de la naturalesa descurada de les operacions petrolieres al Delta, el medi ambient creix cada vegada més inhabitable.

• Econòmic:

Tot i que la producció de petroli es concentra al delta del Níger, aquesta regió ha vist com l’arribada d’aquesta indústria ha empitjorat la seva economia i qualitat de vida. Paradoxalment, l’augment de les exportacions de petroli va provocar una sobrevaloració de la moneda nigeriana a principis dels anys setanta que va reduir l’atractiu d’altres productes nigerians i, per tant, de les exportacions agrícoles.

A més, els beneficis milionaris que el petroli començava a aportar mai van passar a la població local, no només per la corrupció, sinó perquè el govern federal va distribuir aquests beneficis amb una quota predeterminada a tots els estats del país, tan productors com a la resta. Aquesta distribució pot semblar una manera lògica de distribuir la riquesa, però, atès el deteriorament que pateixen els estats del delta a conseqüència de l’extracció, el sistema de quotes ha acabat provocant que siguin els més deprimits de Nigèria. 

No obstant això, la principal causa que l’economia del delta estigui totalment estancada és la degradació continuada de la regió a conseqüència dels vessaments de petroli i la crema de gas. S’estima que uns dos milions de tones de petroli s’han vessat al delta des de l’inici de les extraccions, fent de Nigèria el país amb més vessaments de petroli del món.  A més, cada any s’emeten setanta milions de tones de diòxid de carboni a la zona. Un entorn així fa pràcticament impossible desenvolupar tasques com la pesca o la ramaderia, i la major part de la població es veu abocada a l’atur o a migrar.

Pel que fa a les explotacions petrolieres que porten més de 100 anys empobrint els sòls de Nigèria, l’extracció que se’n realitza de petroli es correspon a una demanda que durant aquest mateix període ha anat en constant augment, doncs no ha estat fins als darrers anys de la dècada del 2010 que el salt tecnològic ha permès pavimentar el terreny de transició cap a les energies renovables en el món de l’automoció, sector de gran influència dins el mercat del petroli.

La regla de Hotelling és una proposició que estableix la forma d’explotació social i econòmica més rendible per a l’extracció d’un recurs no renovable, en el cas que a nosaltres ens até seria el petroli, ja que és del que tracta el conflicte del delta Nigerià. La regla diu que l’esgotament de recursos no renovables genera certes implicacions bàsiques de com la disponibilitat finita d’un recurs no renovable afecta els camins dels preus i dels recursos de l’extracció d’aquest. Bàsicament fa que el propietari d’aquest recurs es pregunti quanta quantitat del recurs podria gastar ara i quina quantitat hauria de guardar pel futur. L’agent ha de triar entre el valor actual del recurs si s’extreu i es ven o el futur augment del seu valor si ara es deixa sense explotar. L’existència d’aquest recurs no renovable té un cert valor de mercat que produeix un benefici al seu propietari en certa taxa, aquesta taxa pot venir determinada per diferents components que serien: 1. El flux de producte generat per la unitat marginal del recurs, 2. El canvi en les característiques físiques del recurs en el temps i 3. La velocitat a la qual el valor de mercat del recurs canviarà amb el temps. En el nostre cas, tractant-se de l’extracció de petroli sabem que està subjecte a 2 característiques, la primera és que les seves dimensions són fixes i no augmentaran amb el temps i el segon és que el recurs in-situ és improductiu. Això fa que la productivitat marginal del producte sigui nul·la, el segon ítem també seria 0, ja que considerem que en el dipòsit on es trobin no canviarà la condició del recurs enfront del temps. Per tant l’únic factor determinant que ens trobem seria la taxa d’apreciació del valor del recurs la qual serà la que ens indicarà si val la pena o no extreure aquest recurs ara.

L’extracció de petroli i els seus vessaments, a més de la desestabilització econòmica del país, també comporten moltes altres externalitats, els danys que es contemplen tenen a més components històriques, estètiques i ecològiques, doncs les terres que han malmès eren abans fèrtils i riques en fauna i flora, així com el lloc de residència de milers de persones.

Per a donar resposta a les externalitats sovint s’atribueix una valorització monetària al medi, per tal de quantificar els danys en valors unitaris. Però és assumible establir un valor concret en aquest cas?  La problemàtica es causada pel fet que la natura és “gratuïta” i per tant no existeix un cost inherent d’extracció de recursos – més que el cost de la tecnologia requerida per a la seva extracció – no hi ha un cost de retorn, sempre queda un buit acompanyat dels efectes perjudicials que la seva extracció comporten. Malgrat que la idea d’atribuir un valor per tal que es pugui contemplar econòmicament el cost de la contaminació pugui semblar ideal des d’una perspectiva de mercat, al final aquesta no és més que una perversió de la realitat, una manipulació que en última instància legitima la destrucció del medi, doncs per elevat que sigui el cost, el ràpid increment de les economies i l’expansió del mercat acabarà convertint aquests costos en “assumibles”, si l’interès del producte és prou elevat com per justificar-ne el risc. Shell no ha assumit encara tots els costos de la seva contaminació i ha estat ja condemnada a pagar copioses indemnitzacions (55 milions de lliures a la població de Bodo), tot i això l’extracció petroliera sembla ser un negoci rendible i la politització dels recursos alenteix qualsevol operació contra les multinacionals que haurien d’assumir el cost de la seva contaminació.         

• Webgrafia:

¹ Informe sobre entrevista con pescadores locales en Report on the state of human rights abuses and violence in the Niger Delta region of Nigeria, CEHRD, 2008, http://www.cehrd.org, p. 157.

Rodríguez-Marín, A. G. (2020, 19 marzo). La maldición del petróleo en Nigeria. El Orden Mundial – EOM. https://elordenmundial.com/nigeria-y-el-oro-negro/

Problemas ambientales en el Delta del Níger – Copro, la enciclopedia libre. (s. f.). Delta del Níger. Recuperado 7 de junio de 2021, de https://copro.com.ar/Problemas_ambientales_en_el_Delta_del_Niger.html

Amnistía Internacional. (2009, junio). Nigeria: Petróleo, contaminación y pobreza en el Delta del Níger. https://www.amnesty.org/download/Documents/44000/afr440172009spa.pdf

El nostre futur i el nostre retrocés

Aquest article és de caràcter divulgatiu amb l’objectiu d’informar i conscienciar a la població dels macroprojectes urbanístics. Una problemàtica que amenaça amb destruir zones naturals per crear habitatges. En aquest article ens centrarem en El Pla de Ponent.

Introducció

El Pla de Ponent és un macroprojecte urbanístic que afecta les poblacions de Gavà, Castelldefels i Viladecans. Durant la pròxima dècada els ajuntaments d’aquests municipis planegen construir més de 5000 habitatges ubicats en les zones naturals i de conreu de les rodalies dels tres municipis. 

Aquest Pla, va començar l’any 1993 després que la constructora Vértix, comprés el terreny en plena bombolla immobiliària, més endavant, l’any 2006 es va aprovar el projecte i amb l’autorització de l’ajuntament, es van construir els primers habitatges. Actualment, el fons d’inversió Kronos Homes, amb seu a Luxemburg ha adquirit el 50% dels terrenys privats i vol continuar l’edificació de la zona.

Imatge 1: Pòster i situació geogràfica de la problemàtica ambiental

En total es veuen afectades aproximadament 200 ha de natura. Aquestes zones compten amb importants restes considerades patrimoni (iberes, romanes, preindustrials…), una considerable flora i fauna i per últim i no menys important la geografia única del lloc. El projecte que tindria seriosos avenços per al 2025 afecta molt negativament la ja empobrida riera dels canyars (important font d’aigua per als municipis propers), farà augmentar el núvol de contaminació present a Barcelona, afavorirà a la massificació tractant-se de zones properes a la ciutat comtal, farà augmentar els episodis de contaminació bacteriològica (que ja han estat dos durant l’últim estiu), entre altres efectes adversos. Un dels punts crítics d’aquest projecte, és la destrucció de l’últim corredor biològic que connecta el parc natural del Garraf amb el parc agrari del Baix Llobregat, aquest realitza una gran funció per garantir la biodiversitat de la zona.

Però, qui és el principal responsable del projecte?

Taula 1: Àrees afectades per la urbanització

El principal promotor del projecte és Felip Massot, constructor dels anys setanta i fundador de l’empresa Vèrtix, la més emblemàtica del conjunt. Aquesta empresa va participar en diversos plans, però, el pla de ponent és el més destacat per la seva repercussió social. 

Amb la crisi immobiliària i financera del 2008, aquest macroprojecte d’urbanització, va quedar aturat. Tot hi així, gràcies als seus contactes, Vèrtix va facturar 200 milions d’euros i es va calcular que tenia un milió de metres quadrats edificables. Catalunya Caixa, principal soci de Vèrtix al Pla de Ponent, ha estat la segona entitat de l’estat Espanyol que més injeccions de capital ha rebut Durant la crisi. Catalunya Caixa va fer fallida i va ser posada a disposició de l’Estat qui a través del FROB i la SAREB (el banco Malo, que és una entitat on tant l’Estat espanyol com els principals bancs espanyols en són accionistes) va gestionar el seu balanç.

Taula 2: Ajudes a la banca

Quin seria realment l’impacte ambiental?

Els ajuntaments de Gavà i Castelldefels actuen de forma irresponsable sense prendre seriosament l’impacte ambiental que provocarà la desaparició de l’últim corredor biològic entre el Parc Natural del Garraf i el Parc Natural del Delta del Llobregat.

El Pla Territorial Metropolità de Barcelona aprovat per la Generalitat en 2010, va definir el connector biològic de la Riera dels Canyars com a àrea crítica amenaçada: precisament l’espai que el Pla de Ponent destruirà.

El Pla de Ponent amenaça directament amb destruir les vies d’accés dels animals entre zones i, per tant, augmenta la pressió sobre un ecosistema que, malgrat l’estat de degradació que suporta, segueix mantenint una gran riquesa natural.

A més la presència d’aquest territori no urbanitzada vèrtebra de forma natural el territori resseguint els eixos fluvials, esponjant l’espai construït i les infraestructures tot evitant continu urbà en què amenaça convertir-se la regió metropolitana.

El Baix Llobregat està entre les 10 zones d’Espanya amb pitjor qualitat de l’aire, al Baix Llobregat es superen els límits recomanats de partícules en suspensió, ozó troposfèric i diòxid de nitrogen a l’aire.

Aquestes noves urbanitzacions augmentaran la presència de cotxes tant a Castelldefels com a Gavà, fins a 4000 cotxes més.
Les infraestructures de transport públic, les estacions de RENFE i els autobusos de la AMB, ja es troben al màxim de la seva capacitat.

Aquesta operació implica la tala de més de 1.000 arbres. Un sol arbre pot absorbir en un any tot el CO₂ que produeixen 6 cotxes durant el mateix temps que seran substituïts per cotxes, agreujant el problema de contaminació.

Bibliografia web

https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/tot-es-mou/polemic-macroprojecte-urbanistic-entre-gava-i-castelldefels/video/6031060/

https://www.google.com/maps/d/u/0/edit?mid=1pUb-sU0nxPVFdMxzUlKxNQiFXykusUAt&usp=sharing

https://salvemelcalamot.org/

https://www.gavaciutat.cat/es/ciutat/urbanisme-i-obres/pla-de-ponent

Autors

Luisa Triviño
Oleksandr Kharytonov
Àlex Jurado
Martí Ortíz
Ainoa Uriach