ABSTRACT
Analitzem la influรจncia dels principals vectors de canvi sobre els ecosistemes dโalta muntanya. Concretament, a les transformacions del mantell nivolรฒgic anual dels Pirineu o les recessions i lโevoluciรณ de les poques glaceres presents. Els efectes i conseqรผรจncies no es limiten nomรฉs a un impacte visual i paisatgรญstic, sinรณ que tambรฉ a una important alteraciรณ a milers dโhร bitats i ecosistemes, juntament amb lโactivitat socioeconรฒmica de la serralada.
INTRODUCCIร
La natura รฉs canviant en tots els seus sentits. A muntanya, la manifestaciรณ dโaquests รฉs mรฉs abrupte i accentuada. El canvi climร tic รฉs, per tant, un vector que ha incidit, que incideix i que incidirร en lโevoluciรณ de tot ecosistema i espรจcie.
La suma de les activitats humanes dโesbarjo i de productivitat representa un impacte a tot sistema natural, on el creixement econรฒmic ilยทlimitat definit com a โprogrรฉsโ pel capitalisme ha generat i continuarร generant alteracions en els cicles naturals. Per tant, la magnitud i acceleraciรณ dโaquests augmenta conjuntament amb els valors de petjada ecolรฒgica, ara tambรฉ una petjada climร tica.
La materialitzaciรณ dโaquest gran canvi: un fet o una tendรจncia? En aquest projecte donem resposta a aquesta qรผestiรณ mitjanรงant els efectes constatables i empรญrics en el temps present, com รฉs el cas del desgel a muntanya i de la pรจrdua del mantell nival anual, amb tots els efectes conseqรผents.
OBJECTIUS I MรTODES
Perย ย ย aย ย ย ferย ย ย contrastablesย ย les manifestacions climร tiques perceptibles analitzem quines sรณn les principals variacions; expliquem el paper i estat de les glaceres i del mantell nival a
muntanya –quรจ pot passar si sโalteren?; recerquem els efectes biolรฒgics, culturals i econรฒmics dโaquestes i estudiem possibles solucions / accions. La metodologia emprada รฉs a travรฉs de la cerca dโinformaciรณ i lโobtenciรณ de documentaciรณ referent als objectes dโestudi (per exemple imatges de lโevoluciรณ de les glaceres). Finalment, el contacte telemร tic dโun actor afectat.

ANTECEDENTS I CONEXT
Tots i totes coneixem lโevoluciรณ negativa i decreixent de la neu als Pirineus durant les รบltimes dรจcades. Hi ha estudis amb previsiรณ que a lโany 2050 aquest retrocรฉs augmentarร mรฉs dโun 50%.
El clima als Pirineus รฉs una variable que depรจn de la interacciรณ entre processos atmosfรจrics i oceร nics de lโAtlร ntic Nord, la dinร mica atmosfรจrica subtropical, i de en la irradiaciรณ solar derivats de les variacions orbitals planetร ries. Per tant, el clima i la neu varien segons lโรจpoca estacional i la ja nombrada dinร mica del fluid atmosfรจric. Aixรญ doncs, per quรจ ens preocupem per la pรจrdua de neu?
La histรฒria climร tica a escala geolรฒgica รฉs variable; hi ha alts i baixos, perรญodes de glaciaciรณ i perรญodes de transiciรณ i/o desglaciaciรณ, evidenciant la naturalitat dโaquests esdeveniments.
Hem de tenir en compte tambรฉ les limitacions geomorfolรฒgiques espacials, ja que la serralada Pirinenca sโestรฉn per diferents territoris i paรฏsos, fet que complica la realitzaciรณ dโun sol estudi. Tot i aixรญ, tots ells comparteixen lโaugment considerable i innegable de temperatures.

ACTORS I AGENTS
La variaciรณ de la temperatura i la disminuciรณ de les precipitacions han reduรฏt destacablement les reserves nivolรฒgiques. Aquest fet, ha estat afectant, afecta i afectarร a tot un conjunt ampli dโactors i agents involucrats.
Definim com a actor principal el canvi climร tic, ja que รฉs influent en tot ร mbit estudiat. Aquest รฉs condicionat directament per lโacciรณ antropogรจnica. En aquest escenari de retrocรฉs, els efectes sรณn tambรฉ representants a tot ecosistema i als seus elements vitals com la flora i fauna. La modificaciรณ dels hร bitats pot ser perjudicial pel desenvolupament de les espรจcies, on el creixement รฉs alterat i provoca canvis en la productivitat de individus. Per tant, รฉs fonamental establir mesures de protecciรณ i iniciatives, tant legislatives, normatives com presencials, on el paper de lโactivisme ambiental รฉs de gran rellevร ncia.
Els efectes socioeconรฒmics del canvi climร tic involucren a gran part de la poblaciรณ del Pirineu, on un important sector depรจn del turisme. El turisme dโhivern รฉs la principal font dโingressos en moltes zones del Pirineu tal com es mostra a lโaugment de les temperatures i la disminuciรณ de recipitacions han provocat problemes a totes les estacions dโesquรญ del Pirineu, on cada cop inverteixen mรฉs en la producciรณ de neu artificial. Nโรฉs un exemple la posposiciรณ de la data dโinici de temporada de moltes estacions dโesquรญ i muntanya.
EFECTES NIVOLรGICS
Els estudis possibles i actuals es basen en sรจries sintรจtiques generades a partir d’una relaciรณ estadรญstica entre el la mesura del gruix del mantell nival en una xarxa de balises i les sรจries climร tiques de la zona del vessant sud del Pirineu central. Es representa un significatiu descens del mantell entre el 1950 i 2000. Un dels efectes substancials de la disminuciรณ de la capa nival i lโaugment de temperatures รฉs la pรจrdua de la flora prรฒpia de lโestatge alpรญ. Els estatges vegetatius dโinferior alรงada guanyaran terreny i ocuparan estatges mรฉs alpins.
La disminuciรณ de la precipitaciรณ durant els mesos de tardor, hivern i primavera รฉs el principal vector de la reducciรณ del mantell nival als Pirineus. Durant el perรญode (1959-2010), els indicadors climร tics mostren una disminuciรณ de les precipitacions de lโordre dโun 2,5% per dรจcada. La variable de la temperatura tambรฉ ha estat de gran rellevร ncia en els efectes sobre la nivologia. Durant la sรจrie (1959-2010), la temperaturaย mitjanaย ย augmentat considerablement a tota la serralada pirinenca essent mรฉs important els darrers anys. La tendรจncia de lโaugment de temperatura durant aquest perรญode es situa a valors de 0,2 graus per dรจcada.

Per corroborar els efectes a la zona, es va obtenir una entrevista a en Javier Bielsa, ambientรฒleg i resident al Valle de Benasque. Fa especial referรจncia a diversos canvis, citant textualment el cambio mรกs llamativo ha sido la desapariciรณn de varios glaciares y la reducciรณn de superficie de los mรกs poderosos, pero el adelanto del deshielo tambiรฉn es apreciable.
ACTUACIONS
Destaquem el Projecte CLIMPY, propulsat des de lโAdministraciรณ i contribuent a lโampliaciรณ dels coneixements existents sobre el clima als Pirineus i els patrons temporals de variaciรณ dels seus elements principals esmentats. รs impulsat per associacions de tot el territori pirinenc, i ha de ser una guia a lโhora dโaplicar polรญtiques dโadaptaciรณ i resiliรจncia al canvi climร tic.
Els objectius principals sรณn la creaciรณ dโuna ร mplia base de dades de temperatura, precipitaciรณ i neu dโalta qualitat i homogรจnia i lโanร lisi de la distribuciรณ del mantell nival i la seva variabilitat espacio-temporal. El desenvolupament dโindicadors climร tics permet dur a terme un diagnรฒstic complet de les tendรจncies observades, les quals sรณn anualment actualitzades per lโOPCC.
CONCLUSIONS
Els efectes i conseqรผรจncies futures sรณn incertes. Tot i aixรญ, amb un alt nivell de confianรงa afirmem que รฉs fonamental lโaplicaciรณ de mesures de protecciรณ del medi, tant a nivell nacional com a nivell internacional. Les previsions desxifren un escenari preocupant i amb un augment dels impactes cada cop mรฉs generalitzats a tota la serralada, on les variables meteorolรฒgiques i climร tiques del Pirineu continuaran sent alterades, incrementant encara mรฉs la necessitat dโestablir escenaris climร tics futurs que ajudin a la preparaciรณ de recomanacions i mesures dโadaptaciรณ.
Des dโuna visiรณ antropogรจnica i neoclร ssica, els efectes a la poblaciรณ sรณn transcendents per la seva vida social i econรฒmica, on les muntanyes i lโentorn sรณn font dโoci i/o esport. Una de les solucions possibles รฉs la divulgaciรณ didร ctica per a tota la ciutadania, del Pirineu i fora dโaquest.
Com hem exposat, la situaciรณ de cara a lโany 2050 รฉs catastrรฒfica; no nomรฉs hi haurร una reducciรณ de mรฉs del 50% al mantell nival, sinรณ que una gran part de la poblaciรณ haurร de buscar una altra manera de generar ingressos, on les pistes dโesquรญ, com a motors econรฒmics, es veuran directament afectades.
Arran de totes les referรจncies estudiades, observem que aquest problema no รฉs desapercebut, perรฒ seโn ha de fer encara mรฉs ressรฒ. La consciรจncia colยทlectiva del que suposa la pรจrdua de neu i/o la recessiรณ de les glaceres genera incertesa i inquietud entre la poblaciรณ,ย fet innegable pel gran impacte visual generat. Les institucions i administracions cientรญfiques estan colยทlaborant-hi positivament a lโhora dโobtenir dades mรฉs precises i divulgar-les al pรบblic.

Finalment, destaquem que el canvi climร tic รฉs accelerat a moltes altres zones globals com per exemple als glacials ร rtics, on lโextensiรณ dels terrestres sโestร reduint any rere any, fet que comporta lโaugment del nivell del mar i la incorporaciรณ dโaigua dolรงa a la circulaciรณ oceร nica planetร ria. Comuniquem i expressem la nostra preocupaciรณ pel medi naturals i les conseqรผรจncies per al conjunt dโespรจcies, per a la societat humana i per al planeta Terra.












































